Coincidint amb les commemoracions del seu trentè aniversari, la galeria Mayoral acull un inèdit i fascinant diàleg entre les obres de Fernando Zóbel i d'Eduardo Chillida. Alfonso de la Torre comissaria aquest joc de miralls d'alta càrrega poètica en el qual s'exposen tretze olis del pintor hispanofilipí i una desena d'escultures de l'artista basc. Uns camins creuats que de seguida s'intueixen, que es fan palesos i es troben en algunes peces, com en 'Gestos' i 'Ferros de tremolor III' o en 'Quadrícula' i 'Lurra M-20'. Olis que s'emmirallen en el pla vertical, darrere els volums que emergeixen en terra cuita, bronze i acer.
A mitjans dels 50, després de descobrir l'obra de Rothko, Zóbel redueix a l'essencial les seves composicions, tant pel que fa a la temàtica com en l'ús del color. En aquest trànsit cap a l'abstracció, la llum serà un dels temes importants, de la mateixa manera que ho és per a Chillida, que l'evoca entre la força de la matèria i el suggeriment d'escletxes i buits.
Els dos artistes neixen el 1924 però, tot i transitar per sendes estètiques afins, no es coneixen fins al 1964, quan Zóbel, com impulsor del Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca, proposa incorporar a la col·lecció l'obra 'Abesti Gogora IV (Cant rude IV)' del mestre basc. "Va ser un moment d'admiració mútua –escriu De la Torre–, el sentiment d'haver-se conegut des de sempre". Un respecte que es posa ara de manifest i que s'explicita en la correspondència que van mantenir al llarg dels anys.