Els museus més curiosos de Barcelona

Una espectacular masia del segle XV en el barri de Sant Genís dels Agudells és la seu del Museu Palmero, que aplega la prolífica obra del pintor Alfredo Palmero, però també del seu fill i del seu net, també de nom Alfredo com l’avi. La família Palmero va comprar la masia a principis dels anys 70 en estat quasi de ruïna per dedicar-la a taller i museu. A poc a poc, la van anar rehabilitant i avui està declarada monument artístic. A la masia es poden admirar centenars de quadres i antiguitats adquirides durant aquests anys. Alfredo Palmero avi va tenir en els cavalls un dels elements claus de la seva obra, molt reproduïda als menjadors de casa. La masia també té una cova en què, diu la llegenda –i només la llegenda–, s’hi va amagar Joan de Serrallonga.

Més de 400 objectes procedents d’una quarantena de països conformen la col·lecció del petit Museu Africà Daniel Comboni, a Horta. Totes les peces han estat portades pels missioners de l’ordre dels Fills del Cor de Jesús, fundada el 1878 per religiós que li dona nom. El museu, inaugurat el 1992, és annex a una torre on viuen els combonians des de fa més de 50 anys. A través de la seva col·lecció, es pot fer un recorregut per la història d’Àfrica, des de la prehistòria. Bona part de les peces són màscares, entre les quals destaquen una d’iniciació a l’edat adulta d’un jove de la tribu dels bakuba, al Congo, i una feta amb el cap d’un tauró (foto) de la tribu bidyogo, a Burkina Faso.

L’hoteler Jordi Clos ha convertit la planta baixa de l’hotel Astoria en un santuari dedicat al dibuixant i caricaturista català Ricard Opisso. Clos és el més important col·leccionista de l’obra de l’artista. Va començar el 1967 i a hores d’ara ha aconseguit reunir més de 250 obres de l’artista, considerat, a més, un imprescindible cronista gràfic de Barcelona. L’hoteler va decidir el 2003 consagrar l’Astoria al genial dibuixant. Entre el fons, destaca la col·lecció dedicada al Barça i l’Espanyol que havia estat propietat de l’expresident del COI Joan Antoni Samaranch. També, dos dibuixos d’alt contingut sexual que Opisso va signar com a Bigre. Per veure-les, s’ha d’obrir una petita porta que tapa els dibuixos.

No és un museu, però podria ser-ho. En aquest local de Sants, que el seu responsable té quasi permanentment obert, s’acumulen unes 250 màquines de cosir de totes les èpoques i marques conegudes. Hi són per tot arreu: sobre les taules i arrenglerades a les estanteries. Bernabé Martínez, el propietari del local i de la col·lecció, mai nega l’entrada a ningú, orgullós de totes les màquines que ha acumulat al llarg dels anys. Totes les màquines funcionen. La més antiga es una de la marca Aurora, fabricada a Barcelona el 1860. Però també hi ha models que van ser molt populars entre les nostres àvies: Wertheim, Singer, Alfa i Brother, marca amb la que Bernabé s’ inicià, com a comercial, en el món de las màquines de cosir.

Es troba dins del monestir dels Caputxins de Sarrià i l’integren una col·lecció de peces obtingudes pels missioners catalans a l’Amazònia. El museu, instal·lat a l’antic refectori, no està explícitament obert al públic, però es pot visitar concertant una cita. Es remunta al 1911, quan el frare Miquel d’Esplugues va demanar permís per crear un museu etnogràfic per donar a conèixer l’Amazònia a la societat catalana. I va ser com van anar arribant centenars d’objectes de les diferents tribus. Escuts, vestits, tambors i tota mena de granadures es poden veure en aquesta  col·lecció excepcional, que va ser destruïda durant la guerra civil. Només van sobreviure dos caps de pedra que encara es poden admirar al museu, reobert el 1975.

Més de 7.000 flascons de fragàncies, des de l’antic Egipte fins a l’any 2000. Aquesta és una de les col·leccions més completes d’essències reunides en un insòlit museu a la rebotiga de la perfumeria Regia, en ple passeig de Gràcia. La família Planas, propietària del negoci, va decidir obrir el museu el 1961, aprofitant part de l’estoc d’antics perfums que acumulaven des que havien obert la primera botiga Regia al carrer de Casp. Però l’espurna va ser el regal que els hi van fer d’una antiga àmfora fenícia plena d’essències que encara es pot admirar al museu. Aleshores va ser quan van començar a localitzar i comprar peces històriques. Entre els flascons més singulars, n'hi ha dos en forma de llibre que van pertànyer a Maria Antonieta.

Antics i sinistres assecadors de cabell de casc i màquines per fer permanents són els objectes que podeu veure quan entreu al Museu de la Perruqueria, dins d’un dels salons del desaparegut Raffel Pagés. D’entrada, podríeu creure que esteu visitant un museu de la tortura. Però no. Podeu fer un recorregut per la història de la perruqueria, des del Neolític fins als nostres dies, gràcies a la col·lecció que havia acumulat en vida el prestigiós estilista. Trobava els objectes a subhastes i antiquaris. Sencera, són més 10.000 objectes i llibres dels quals només n'hi ha exposats uns 500. Hi ha cabells de Napoleó, de Lluís XVI i de Maria Antonieta. També de l'Elvis, els Beatles i Marilyn Monroe, i una enorme perruca en forma de Sagrada Família que ser rècord Guinness el 1992.

Aquest 2024 farà 150 anys que existeix. És a l’interior del Seminari Conciliar de Barcelona i aplega una de les col·leccions més importants de fòssils d’invertebrats que es coneixen. Malgrat que està especialitzat en invertebrats, també conserva les restes d’un mastodont trobat el 1965 a Polinyà. És referent en paleontologia sobretot per la seva 'typotheca', una col·lecció d’holotips d’invertebrats, que són els exemplars de referència a partir dels que es descriu una espècie. El museu, fundat el 1874 pel religiós i geòleg Jaume Almera, en té uns 700, i per això és una visita obligada dels experts, així com la biblioteca, que inclou exemplars únics sobre la matèria.

L’edifici de la Comandància Naval conserva un curiós museu, el que recull la història de l’associació dels 'eolos'. Aquesta entitat aplegava als qui en el seu dia havien fet el servei militar a l’'Eolo', un antic vaixell minador que entre el 1947 i 1956 va estar atracat al Moll de la Fusta. Es tractava d’un destí molt preuat i hi feien la mili els endollats, ja que era com fer-la a casa. L’associació va néixer el 1950, arran d'un sopar de companys de reemplaçament, i aviat es va fer extensiu a tots qui havien servit a l’'Eolo'. El 2011, la Comandància Naval els va cedir un espai on poder reunir records, fotos i documentació diversa. Avui, ja no queda cap membre viu de l’entitat, però el seu record continua al petit museu.

Fa poc més de tres segles que es va crear el cos dels Mossos d’Esquadra, després de la Guerra de Successió. Per conèixer la seva història, és imprescindible anar al museu que hi ha a la seu de la comissaria de Sant Andreu: 1.400 peces històriques i 14.000 fotos i documents són el gruix de la col·lecció. Va ser creat l’any 2012, i, inicialment, va ser a l’escola de policia de Mollet, però el 2016 es va traslladar a Sant Andreu. Hi destaquen la col·lecció d’uniformes de totes les èpoques, insígnies i armament divers. La peça més antiga és una jaqueta del 1875. El museu s’alimenta de donacions de famílies d’antics agents i amb l’adquisició d’elements històrics.