En una cantonada un pèl amagada del Poble-sec hi ha el bar La Bóta, un local centenari que va agafar un matrimoni argentinohindú. El primer que van fer va ser treure el fals sostre i que les bigues tornessin a explicar el passat viscut.
De mica en mica van anar aportant personalitat a les parets del bar: hi trobem obra d’artistes com la Valérie Blanchard, un maniquí batejat com a Elvis, bótes de fusta amb vermut damunt la barra, bótes d’aigua amb plantes que creixen a la claror de l’ampit de la finestra.
També tenen un entresolat acollidor amb quatre taules on abans hi havia hagut una habitacioneta amb banyera (en un passat llunyà, diuen que La Bóta havia estat un bordell). La barra està plena de teca apetitosa, un exemple culinari de la confluència de cultures dels amos: hi ha empanades argentines esventrades (de porros, bròquil, espinacs, moniato i xoriço, dàtils i bacó), broquetes de pakora, samoses, creps sense gluten...
L’oferta alcohòlica és ben particular: ofereixen dos didalets molt especials, a 2,50 euros, el Perro Rabioso (vodka, grosella i tabasco) i el Hot Gold (tequila, taronja i canyella), combinats estrambòtics com el Tango (vermut i cervesa!) o la Jamaicana (rom i cervesa!) i el clàssic rioplatense Fernet amb Coca-Cola.
Tenen tirador d’Estrella Galícia, de 1906 i de Malastrana, una artesanal molt gustosa, a banda d’una petita selecció de cerveses artesanals (Cerdos Voladores, Hoppala!). Dalt de la porta hi ha una pantalla on hi passen pel·lícules mudes de fons (Buster Keaton, Charles Chaplin)