És una taverna? És un bar? És un cafè? És un restaurant? Senzillament és el Raval. Si hi ha un lloc emblemàtic a la part alta del barri, aquest és La Masia, un vòrtex retro que fa temps va abandonar el continu espai-temps per ocupar una dimensió única i personal. Amb una identitat purament catalana –l’estelada que hi ha al fons no enganya–, aquest negoci familiar fa anys i panys que alimenta la gent del barri i els 'connaisseurs' que busquen una mica d’autenticitat al Raval. Els guiris també es deixen seduir per la seva atmosfera rústica de taverna catalana, els encanta trobar un racó impermeable a les modes i al disseny 'hipster'.
Petit, bulliciós, aquest espai ha acompanyat tres generacions de la família Pijoan i no sembla afluixar, ans al contrari, les nits fortes de la setmana us resultarà difícil trobar-hi taula. La Masia està destinada a l’eternitat ravalenca. Música jazz de fons, partit de futbol a la tele, converses que se superposen... Si feu una panoràmica des de la barra, gaudireu del que jo anomeno decoració de taverna catalana: bótes de vi, objectes acumulant pols, horror vacui a les parets, calendaris de senyores despullades, aparador amb tapes exposades...
La Masia triomfa des de la negativa al canvi. I aquesta tossuderia l’ha mantingut viva des de mitjans del segle XX fins avui. No fan còctels d’autor: aquí es porta una canya molt ben tirada, el vermut i el vi popular. Decididament, no els cal contractar 'bartenders' amb ulleres de pasta ni un dissenyador escandinau perquè els renovi l’interiorisme: més de 60 anys al peu del canó en un dels carrers més turbulents de Ciutat Vella fan que la pell s’endureixi. Benvinguts al Raval. El de tota la vida.