Fins fa poc, el Mendizábal passava per ser un dels exemplars més inclassificables del Raval. Era un bar que no era un bar. M’explico: no tenia local. El Mendi era una barra abocada a la confluència Junta de Comerç - Hospital. El seu interior era el carrer, concretament la placeta del Canonge Colom, un mirador impossible on l’establiment té les cadires i taules. La seva peculiaritat i el contacte permanent amb una de les artèries amb més colesterol del barri, l’han convertit en un dels bars insígnia del Ravalistan.
Doncs bé, ara el Mendi ha decidit créixer i escoltar les pregàries de molts fans que no volen congelar-se les gònades a l’hivern bevent a la intempèrie. Doncs ja tenim saló interior. I s’hi està de conya. El nou espai cobert que el Mendizábal ha obert just al costat de la seva mítica barra és un regal. Decorat amb senzillesa, amb molta pedra i maó a la vista, el saló té una clara inspiració escandinava, però no renuncia a l’orgull ravalenc. Les taules i cadires de fusta i un interiorisme netíssim conviden a gaudir d’una cervesa, un còctel o un entrepà de luxe sense patir el frenesí de freaks, guiris i criatures de la nit que poblen el barri.
Al got podreu ficar-hi sucs naturals, vi, gintònics, algun còctel clàssic –la llista és curta però efectiva– o les magnífiques canyes de diferents capacitats, amb la de mig litre com a trofeu per a veritables campions. Al plat, les tapes, amanides i entrepans amb la marca de qualitat de la casa són opcions que no poden fallar en un espai que ha canviat sense canviar. El Mendi ja no és el Mendi, ara és molt més: una nau de rescat per a ravalnautes necessitats d’aixopluc.