La gentrificació no és un problema temàtic: la substitució d’allò tradicional –'cupcakes' en comptes d’ensaïmades o 'baos' en lloc d’entrepans– per modes d’arreu ens pot agradar més o menys, però no segrega barris ni ciutats. El que discrimina són els preus. El problema de la majoria d’aquests nous locals amb propostes tan 'cool' és que són cars: on abans podies berenar amb tota la família, pel mateix preu ara seràs afortunat si et quedes tip. El recanvi de pobres a rics es fa ràpid amb pujades dels lloguers. Pel camí, anem perdent barris i som expulsats d’on vam néixer.
Per sort, hi ha excepcions. El Bar Salvatge és una iniciativa innovadora i popular, que vol apropar a tothom la cultura del vi natural, interessantíssima. Ofereixen vi a copes a molt bon preu: de 2,15 a 5 euros. Surten de vuit aixetes que van canviant, més una del vermut d’en Rubén Parera, que també s’ha encarregat de l’interiorisme, amb fusta, cartells preciosos de fires de vi i un neó salvatge al sostre que ho banya tot de llum carbassa. Fan alguna cosa per picar perquè no caiguis a terra –braó, olives, empedrat– i deixen entrar animals: el seu logo és un hipopòtam taverner, amb davantal, llevataps, ampolla a la mà i fonoll entre dents. Una imatge que representa el seu esperit trapella, original i assequible.