Sant Antoni demanava a crits una cocteleria com el Bitter (amb permís del XIX Bar) i venir-nos al cap aquell “m’exalta el nou i m’enamora el vell”. I és que el Nacho, un dels tres propietaris, ve d’establiments com el Milano, el Caribbean i el Negroni, aquella vella escola coctelera l’esperit de la qual ha volgut mantenir al seu Bitter, sense oblidar que a ell, com passava a Foix, l’exalta una barbaritat el nou.
Aquí no hi trobareu cocteleria molecular però sí herbes naturals (romaní, farigola, alfàbrega i lavanda són les seves preferides) en beuratges delicats i suggeridors, que s’allunyen de la cocteleria clàssica però en saben mantenir les arrels i un respecte profund al que representa. També hi ha còctels amb mescal, senyal inequívoc que el Bitter està atent a les modes, i una carta que diu “hola, com va?, voleu veure la carta o preferiu que parlem?”. I és que el Nacho té a dins seu un d’aquells cambrers de la vella escola que valen més pel que callen que pel que diuen, d’aquells que només t’han de mirar per saber, abans que tu, què vols.
Tot això, en un espai que combina la sobrietat de les velles cocteleries amb la calidesa d’un mobiliari amb tocs nòrdics, molt actual. Amb camisa blanca però sense corbatí. Amb seriositat però sense rigidesa. Amb jazz però no sempre. Amb entrepans gurmet però sense cacauets. I amb ganes, moltes ganes.