Hi trobo uns quants exemplars masculins amb gorres d'aquestes de golf que s'han posat de moda i ulleres Ray-Ban graduades. Elles van elegants, modernes, perfumades amb Marc Jacobs, parlen diferents idiomes i estan bones, molt bones. Res ha canviat a aquest cadàver ressuscitat. Diví cadàver, per cert. Ja voldrien molts tornar de la tomba com ho ha fet el mític Royale, amb un aspecte tan sumptuós, amb una brillantor tan enlluernadora.
El millor, de totes maneres, és el que representa aquest illot de luxe i disseny ara mateix en una zona tan degradada i plena de zombis com el pudent carrer de Nou de Zurbano. Té molt de mèrit que enmig de la immundícia, s'aixequi aquest luxós bar, un trosset de cel al bell mig d'un infern de pixum, fortors fecals i penombra amenaçadora. El local és una delícia, gràcies a un disseny que combina plafons de fusta al més pur estil sauna finlandesa, rajoles de colors i recursos decoratius ultramoderns, com els coixins ataronjats de la paret del fons o els plafons il·luminats de la barra. Es una fusió de modernitat i elegància molt ben executada i adaptada a un públic internacional amb diners a les butxaques i passió pel nou coolness. I ho vesteixen tot amb música negra actualitzada, DJs de la categoria i experiència de Fred Guzzo i, fins i tot, concerts a la espaiosa sala interior, on hi ha jam sessions de flamenc (dimarts) i de jazz (dimecres). Per cert, si voleu fer uns platets abans de posar-vos fins, tenen un bar de tapes amb desembocadura a Escudellers d'allò més recomanable. Un dutxa de glamur en una zona devastada: el retorn del Café Royale no es tracta d'una gran notícia, és gairebé una festa nacional. Això sí que és un second coming.