Can Bo fa referència a Francesc Cambó, una de les figures polítiques clau del catalanisme del segle XX (per alguns un gran polític d'ambicions regeneracionistes, per a d'altres un personatge nefast). Perquè val la pena saber que aquest restaurant, de l'hotel Grand Central, però amb entrada independent, està situat a la Casa Cambó, un edifici noucentiusta que va ser la residència privada del pare de la lliga regionalista. Entreu al vestíbul i us sentireu com a Chicago; el polític va encarregar l'edifici a Adolf Florensa després d'una visita a la capital d'Illinois, fascinat per la nova arquitectura emergent després del gran incendi de 1871, racionalista i amb jardins als terrats.
Sigui com sigui, on no hi ha discussió possible és en l'excel·lència de la cuina, a càrrec del xef Lorenzo Cavazzoni, assessorat per Oliver Peña, xef Michelin de Teatro Kitchen Bar amb llarga trajectòria bulliniana. Som en el terreny de les tapes d'autor: Peña, un cuiner amb un sisè sentit per a l'hedonisme fi, proposa platets entre el que és vell i de moda i que piquen l'ullet a la cuina popular. Un bon exemple: un salpicón de peix llimona que s'escura amb patates xips, boníssim, o una llengua de vedella amb salsa verda i verduretes confitades. En terreny calent, valen molt la pena unes mandonguilles de vedella madurada, cop de puny de sabor, o uns canelons rostits amb pollastre, porc i cervell de vedella que aporta melositat. Sí, també hi ha tot un repertori més estàndard –som en un hotel– però Peña no oblidar de posar a l'abast del turista un suquet de peix en format tapa. Cavazzoni hi posa l’ànima del nord d'Itàlia: unes alcachofes cacio e pepe o una presa ibèrica amb salsa tonnata que et fan ballar tarantel·la. No oblideu de pujar al terrat: ho fareu en el primer ascensor que va haver-hi a Barcelona, i desemboca en un terrat amb un jardí de Rubió i Tudurí!