Llums fets de partitures de música. Una paret de cassets. Una màquina de dards. Una foto dels Jackson 5. Una joia en forma de pati del darrere, petit recer a l’aire lliure per fer una birra capvespral un dia qualsevol. Nou tiradors de birra artesana que cada setmana canvien, tret de la belga Chouffe i l’alemanya Weihenstephaner, de blat, que mantenen per petició popular i qualitat provada. I, sobretot, una llicència per fer música en directe, de les poques que hi ha a Gràcia: i no la desaprofitaran!
Això és el Cara B, un bar que era dels amos d’El col·leccionista i La Rovira i se’l van traspassar fa sis mesos perquè volien passar pàgina del tema nocturnitat impenitent. L’han agafat la Sofia, en Gabriel i en Mahad per donar-li nova vida i impuls amb la seva empenta, i l’inestimable ajut de l’Esteban a la barra! Començant per la imatge (el logo, de Jesús Navas, és potent i es recorda), passant per les expos (ara en tenen una de collages de la Gaby Gallego) i acabant per Noon, les nits d’electrònica quinzenal que programen, el Cara B ha renovat clientela, energia i caràcter.
Sempre hi passen coses, pot ser un recital de poesia, un concert de dos joveníssims irlandesos que peten el local i deixen a tothom bocabadat amb el seu folk-blues (The Ocelots), microteatre, monòlegs o una sessió de techno i house (hi han punxat Sampol, Jessica Díaz o Gustavho Bacilo).
Tenen ganes d’innovar, de provar, de ser una mena de centre cultural alternatiu. D’agafar el relleu de l’Helio –és bo tenir referents d’altura!– i mantenir la flama viva: que Gràcia no perdi trempera. Segur que amb les ganes que hi posen ho aconsegueixen.