Hi ha una part de Gràcia que té un nomenclàtor especialment brillant: es tracta del barri del Joier. El 1850, el terratinent barceloní Josep Rosell, joier de professió, va urbanitzar els solars que tenia a Gràcia i va posar noms de pedres i metalls preciosos als nous carrers: així van néixer Or, Perla, Robí, Ropazi, Plata (l'actual Guilleries), Maragda (ara Astúries) i la plaça del Diamant.
És de la part de dalt d'aquesta plaça que, pujant a mà esquerra, es veu un indicador formós que ens dirigeix, dreturers, a Casa López. Aquest local fa anys i panys que és obert –uns 40, m’apunta una senyora que està a la barra llegint el diari i prenent-se una copeta– i en fa cinc que el van agafar en Joan i l’Antònia, excambrera que quan els amos anteriors se’l van voler traspassar, va decidir aprofitar l’avinentesa.
Casa López és un bar dels de tota la vida, amb ambient familiar, bones racions i preus populars. El menú, 8,50 amb postres, cafè i beguda, és un encert de cuina tradicional catalana –cargols, tripa, mandonguilles–, la truita de patates amb ceba té molta anomenada al barri i els entrepans són de pam.
Tenen pantalles grans per veure còmodament els partits de futbol –les jornades esportives converteixen Casa López en un formiguer d’aficionats i una gran festa–, les tòxiques escurabutxaques de rigor i l’estrella de la barra, un tirador de Voll Damm! L’Adrià, el trempat cambrer, em diu que cada dia és una bogeria de feina: als matins, excomissaris jubilats jugant al dòmino, migdies concorreguts i vespres jovenívols a vessar. La senyora de la barra, exemplificant l’atmosfera amical del bar, em commina a parlar-ne bé, del Casa López, però no cal, perquè és evident que és un local encantador.