"Quan obrim un local, ens agrada estudiar el barri i li donem el que creiem que demana. Quan vam anar a fer voltes pel Clot, vèiem les iaies en bata comprant al supermercat. I vam voler fer aquest enfocament: un lloc on tant gent gran com joves se sentin a gust", explica en Martín Pimentel, cuiner i CEO del grup de restaurants responsable de hits com V de Vermut, Bar Pimentel o Piel de Gallina. I això és el que han fet a Casa Pepi: bastir un bar de tapes/casa de menjars, inspirat entre el kitsch de bata de boatiné i la cosa almodovariana de Pepi, Luci y Bom.
A més de la coartada argumental, esclar, si una cosa sap fer bé aquesta gent és cuinar. En en realitat, som en una actualització dels bars de tapes/casa de menjars de tota la vida, dels que feien bona cuina de fusió. (Sí, cuina de fusió entre Catalunya, Andalusia i Galícia, com et trobes en qualsevol bon bar veterà de l'Hospitalet, però amb el seu toc diferencial i personal). Aquí les coses van de platets per tapejar de primer, amb la frescor marca de la casa –per exemple, una ensaladilla russa amb piparra– i també la cosa popular de tota la vida. Vegeu uns 'soldaditos' de bacallà –penques de bacallà d'un arrebossat lleuger, que es beneficia de l'ofici de gent que ha portat el pollastre fregit a dalt de tot, o uns ous farcits de tonyina, un entrant tan menystingut que si el vols te l'has de fer tu a casa. Els principals segueixen aquest sincretisme popular –vegeu un dels hits de la casa, l'orella gallega amb romesco– o una presa ibèrica curada meravellosa, que reposa sobre un llit nostrat de patata emmascarada. Sí, hi ha excursions creatives –com el foie marí amb poma caramel·litzada– però ells li donen al barri el que vol el barri.