Sang molt calenta i mojitos molt freds. La fórmula guanyadora del Bombón continua intacta. Curiós, perquè en essència és una església llatina dirigida a un públic modernet. Les referències constants als anys 70 i 80 en la seva decoració el converteixen en l’únic bar afro-caribeny-hipster-friendly de Barcelona. M’encanta. El Bombón és un santuari retro de la música llatina. La barra està presidida per un mural on us somriuen Celia Cruz, Willie Colón o Rubén Blades, entre altres torturadors de malucs. Si us hi fixeu bé, hi trobareu fins i tot vinils llegendaris penjats a les parets. Unes parets folrades amb paper dels setanta que s’endinsen cap a una cambra amb mobles reciclats.
Per arribar-hi haureu d’esquivar una palmera i un núvol de papagais psicodèlics. Podria ser un bar hipster de Gràcia, però El Bombón va més enllà: el component de sapiència musical afrocaribenya i la veneració pels sons 'vintage' li donen un punt irresistible. La banda sonora és brutal, esclar, i tampoc estan gens malament els oferiments alcohòlics. Si fiqueu el nas a la carta de còctels, és obligatori tastar els mojitos, que arriben a la barra en un pot de confitura reciclat, amb la tapa i tot. El Rompe Saragüey, una variant de la casa, és perfecte per agafar un pet dolç i plaent. L’estat d’ànim ideal per ballar els ritmes flamígers que peten als altaveus i, en honor a la senyora Celia, expulsar un sonor asssúcar! a l’atmosfera.