Des del 1930, en aquest número del Dos de Maig, a tocar dels Encants, hi ha una bodega i s’hi mengen unes anxoves que déu-n’hi-do. Abans era la Bodega Vilaseca i ara, amb l’entusiasme de les noves propietàries, s’ha convertit en un lloc més efervescent: la Bodega El Sidral.
El nom li ve de l’antic camp on ara hi ha l’eternament inacabada plaça de les Glòries, el Camp del Sidral, esplanada històricament ocupada pel merder considerable d’un desplegament mercantil de tota mena: d’aquí el nom. El Sidral és un punt de trobada quotidià per escampar les cabòries.
Tothom es coneix, se saluda i comenta la jugada mentre pren un vermut de Reus amb un cop d’angostura i l’anxova deliciosa marca de la casa (4,40 euros), una cervesa artesana (3 euros) o uns llagostins amorosits amb salsa secreta (3,50 euros). El lloc s’explica sol: una nevera de fusta preciosa el presideix i el clec de les portes s’intercala en les converses dels parroquians com un metrònom. Dues grans botes, al damunt, completen el quadre. Tenen una sala interior, folrada amb diaris antics com 'El Caso', on s’hi poden celebrar aniversaris i, fins i tot, presentar-hi obres de teatre. Per acabar-ho d’adobar, tenen llibres de segona mà per alimentar l’esperit.