El Villa fa olor de salnitre. Hi pots escoltar les gavines. És una vermuteria diferent, marinera. En lloc de fregits i tapes pesants, hi impera el producte fumat i en salaó, el marisc en conserva; aliments del mar ajustats a un entorn que pretén fer-nos viatjar a la costa andalusa.
I ho aconsegueix amb contenció i bon gust. Taules de marbre andalús; rajoles lluminoses; suro a les parets; motius mariners estratègicament repartits pel local; actuacions de flamenc; un altar amb discos de Rumba Tres i Paco de Lucía... No fa ni vuit mesos que la Diana Jové i el Toni Soria van parir aquesta vermuteria, que obre de dia i de nit i li deu el nom a un vaixell pesquer que la família del Toni té a Almeria (i li proporciona uns seitons majestuosos).
Als líquids, hi trobem una selecció meravellosa de vermuts nacionals i estrangers, cervesa Alhambra, rebujito i mançanilla, entre d’altres. I les tapes fredes passarien el test de qualitat a qualsevol taverna andalusa. La safata amb peix en salaó és de traca. El pop sec d’Almeria se’m fa curt. El mig 'mollete' amb assortiment de fumats és glòria. La tonyina estil El Villa i el seitó de la casa són dos 'hits'. Tot funciona en aquesta vermuteria de mar que foragita els fregits: la connexió Gràcia-Andalusia és un fet.
