Còctels espectaculars de Barcelona

Per volar d’un París de 'café-tabac' fins al Perú només cal combinar les contundències graduades del pastís i del pisco, dues sacsejades sensitives que s’endolceixen de forma selvàtica amb puré de mango, llimona, xarop de sucre i clara d’ou. Remata el toc amarg distingit del bíter d’api en combinació amb una presentació de pètal de rosa, pols d’or i plata comestible. Giacomo Giannotti engabia tot aquest beuratge en un combinat on fons i forma creen discurs. No us deixeu enganyar per l’aspecte càndid i dolç de l’au, t’empilloca bona cosa!

Segons la gent de l’ArtTe, l’alquímia d’una nit inoblidable porta base de vodka amb tocs refrescants de coriandre. L’exotisme arriba via el Japó, amb licor de meló, midori. Finalment la part més dolça encasta llima i mel de flor de llimoner. El resultat és perfecte per sortir de festa, d’un verd esperança de matisos cítrics, ideal per prendre a mitja tarda i arrancar a córrer. Pablo Pelatti i Walter Reitano són els responsables de preparar aquest beuratge elèctric que es beu en un calze de refinada sofisticació, com de ritual iniciàtic.

Al nou cau del misteri d’Albert Adrià la cocteleria és un ingredient cabdal d’una gastronomia d'impressions intenses. Ahmar vol dir ‘vermell’ en àrab, i és una creació del bartender de la casa, Marc Álvarez. El viatge carmesí, per tant, comença per la vista i continua per l’olfacte gràcies al característic perfum fresc del fino en combinació amb la ginebra de llorer i la soda de gerds i orenga infusionada en fred. Ens transporta directament a un sud de sensacions familiars que completen el licor de saüc, el Martini i la crosta de pols de llorer sobre suc de llima. Sublim!

Sofisticació servida a cops de porró. Les formes del recipient tradicional dibuixen aquesta combinació de fruites de temporada i aromes familiars. Fins i tot el nom de grota –‘eriçó de mar’ en el dialecte de Cadaqués– ens remet als orígens de Manuel Vehí, que ara regenta el Doble, cocteleria de l’Eggs, després de passar per elBulli, el Tickets i el Jaleo de José Andrés a Washington. S’hi combinen ginebra, suc de maduixa, llima i essència d’espígol servida amb glaçons de fruites vermelles i esfèrics de maduixa. Un trago tan juganer com els estius de la nostra infància.

En el laboratori de sensacions alcohòliques que han obert al Born hi podem trobar tot tipus de pocions i beuratges, alguns d’ells fets a la casa amb procediments tradicionals de destil·lat. També preparen a la casa els complements essencials dels graduats. Quan barregen ginebra, manzanilla, suc de llima i xarop d’herbes (anet, coriandre, alfàbrega) troben una poció que flota en comunió amb la natura, que ens recorda la neta sentor d’un camp de gespa acabat de tallar. Antonio Naranjo ho remata amb flors de calèndula i malva. Gol!