Entre els carrerons de Gràcia s’hi amaga un local amb dimensions de sotaescala. Té una llarga barra de fusta, tres taules per a parelles i una cuina que recorda la dels refugis de muntanya on només hi cap un fogonet. Ofereix la intimitat necessària per fer una d’aquelles cerveses que s’acomiaden amb un ‘ens hauríem de veure més’. Pots triar entre una bona birra artesana o un còctel que fuig de fantasies, però que està fet amb traça i alcohol de qualitat. Existeixen moltes maneres de picar entre hores i aquest bar excel·leix en totes elles. Oblida’t del còctel de fruites seques remollides, el grapat de crispetes ranci i les braves.
La carta ofereix una selecció de platets d’origen català que en menjar-los et transporten a Itàlia. I no és perquè, a voltes, les guarnicions tinguin 'pomodori secchi'. Si no per la tendresa cap a la cuina, que recorda com es treballa en els locals del 'bel paese'. Aquells que et donen la tranquil·litat de demanar el que sigui i sortir-ne satisfet. Diuen que dins del pot petit hi ha la bona confitura i, aquí, l’espai és diminut. A l’Entre Hores hi has de picar. I descobriràs que allò que era l’excusa per no beure amb l’estómac buit, serà el teu motiu per tornar-hi.