Aquest és una cocteleria especial. Especial i especiada! Un dels socis és l’Antonio Naranjo –millor ‘bartender’ d’Espanya 2019!–, conegut arreu per les seves meravelles quasi alquímiques al Dr. Stravinsky. I tant bon punt hi entrem –un acollidor passadís de bronze i fusta on abans hi havia el bar més llardós del Born, i que evoca una botiga d’espècies– saps que no és una altra cocteleria amb fum i ‘torrijas’ damunt un got ‘highball’. Primer, perquè t’assalta la visió de sis tiradors a la paret, un per còctel. «La gent encara no ho ha vist això, a Barcelona, però són tragos d’alta qualitat, que mesclem cada dia i posem al barril», m’explica l’Ema Giacone, el ‘bartender’.
Te’l tiren en got, i el decoren (nado en plaer dolç però no embafador d’un Pernil de Mico, whisky amb xarop de mantega de cacauet i fava tonka, licor de plàtan i suc de llimona). Segon, perquè tots els licors dels tragos que no són de barril porten una espècie (o d’altres coses) incorporada artesanalment, per mitjà, per exemple, d’infusió, maceració o ‘fat-wash’, una tècnica que extreu el sabor d’un aliment greixós. I així poden fer... Bourbon amb croissant!
O macerar tequila amb cera d’abella! Que es fa servir pel còctel 666, que a més porta xilis i la Coca-Cola amb tocs especiats, de la que Naranjo n’és co-responsable. «Son tragos delicats i no invasius, podem jugar amb moltes coses, i el repte ara és explicar-li al client», diu Giacone. La millor manera, esclar, es la pràctica: agafar un curryquiri (mescla de rom amb crítics, lima i tres curris diferents) i apreciar la subtilesa de les espècies en un trago baix en alcohol que el bevedor moderat i curiós davalla com si fos ambrosia. «Aquí l’estrella és el sabor, podem tenir presentacions més o menys acolorides, però no fem servir cap gadget perquè sí», argumenta Giacone. Els preus, sense ser d’enderroc, tiren a socialdemòcrates: a deu euros el trago.