Després de tants anys d’ajuntaments liberals i de dretes –sí, val la pena recordar que la llei del civisme, orquestrada a mitges amb La Vanguardia del comte de Godó, la va signar el PSC– sembla que Barcelona comença a treure’s la son de les orelles i a reivindicar el seu passat com a Rosa de Foc: la ciutat ja no vol ser la botiga més gran del món, els barcelonins ens neguem a seguir cedint el nostre lloc a les màfies turístiques i immobiliàries i lluitem per mantenir els nostres espais autogestionats i fora de l’òrbita del capitalisme salvatge. Els moviments veïnals, les PAH, els centres socials i els ateneus constitueixen nuclis de resistència que dia a dia construeixen una realitat més humana, col·laborativa i justa.
Fa iŀlusió veure que, des del sector de la restauració –sovint rendit als peus del déu diner– es reivindica aquesta Barcelona combativa i idealista. La Llibertària, al cor de la ciutat, al carrer dels Tallers –on abans hi havia una botiga de discos rere l’altra–, és un local que ret homenatge a les lluites obreres de principis del segle XX: a les parets hi trobarem una extensa mostra de fotografies i cartells de l’època, seleccionats pel propietari, en Sergi Gil, llicenciat en Antropologia i Història. Al peu de l’escala que puja a l’acollidor pis de dalt –amb un piano que havia estat a El Molino i una gramola dels anys 30!– ens saluda l’estàtua d’en Pepito, un jovenet venedor de Solidaritat Obrera, el diari sindicalista d’abans de la guerra.
A La Llibertària –local que millora, i molt, l’antic Bar Groucho–, hi podem beure la seva exceŀlent cervesa 100% malta, picar unes croquetes de pernil, fer un cafè o un vermut, prendre un gintònic molt ben preparat... Som davant una proposta reivindicativa i diferent que combina memòria històrica amb bon ambient.