'Mezcal', el licor sagrat, a Barcelona

Entre mezcal i mezcal, que es pot prendre en còctel, no podem deixar passar una carta de tapes impecable, cuina creativa iberomexicana en forma de plats com l’ensalada russa amb un vel d’herbes, txangurro i xili de Jalapa, o les croquetes de blat de moro. Tot regat amb aquest licor artesà, que si apreneu a degustar-lo és tan agraït com el Rioja més corpulent i rodó.

Ocaña, un macroespai que ret homentage al genial José Pérez Ocaña, vol recuperar l'esperit transgressor d'aquest artista tant poc reivindicat per l'estament oficial. I és ambiciós: al bell mig de la Plaça Reial, allotja un cafè on es pot menjar tot el dia, un restaurant mexicà i Apotheke, una cocteleria creativa. Val la pena visitar-lo, i gaudir de la monumentalitat i amplitud de l'espai.

Hi brilla amb llum i nom propi Ocaña DF, un híbrid entre mezcaleria i restaurant mexicà on les receptes tradicionals es reinventen amb producte català. Com per exemple, una 'quesadilla' amb camagrocs i trompetes de la mort. la cocteleria és atrevida i de sabors naturals: tasteu el Conejo Muerto, que porta suc de pastanaga, xarop de curri i mescal. Pregunteu al bàrman, l'Adrián Hernández, que és de Oaxaca i us il·lustrarà sobre què podeu i no podeu fer amb aquesta bomba alcohòlica que és el mezcal.

La Taquería d'Albert Adrià, Niño Viejo, és diversió pura: els tacos són per llepar-se’n els dits, el de huitlacoche (fong del blat de moro), però sobretot les carnitas, costella i pell de porc. Però a més de tradició popular mexicana, hi ha el toc Adrià: El pollastró amb adob d’achiote i barbacoa al Josper és una de les delícies que si no les demanes, l’àpat és només mig àpat. La cocteleria mexicana s’aposenta a les barres: Albert Adrià explica que en un dia ells han venut 120 margarites, que també es poden fer amb mezcal (de fer, és la manera ideal d'iniciar-se en aquest licor tan exquisit com potent).

El mescal és un líquid maleït a Barcelona: els seus efluvis gairebé psicodèlics no estan fets per a fetges endormiscats pel cubata de tota la vida. Costa trobar trinxeres revolucionàries que venerin aquest beuratge mexicà, haureu de flairar com quissos famèlics per arribar a raconets com l’Antojo, la mescaleria de culte del Gòtic. En aquesta taverna mexicana es prega cada nit als déus d’Oaxaca, l’estat on es muny el millor mescal del planeta. La idea de l’Antojo és enviar el visitant directament a aquesta terra perquè gaudeixi d’una immersió etílica mexicana de veritat. Tenen un mostrari sensacional i, a més d’oferir les principals marques del mercat, juguen amb un parell d’etiquetes infaŀlibles: el Koch (7 varietats) i el Real Minero (3 varietats), dos mescals artesanals parits a Oaxaca que recomanen tastar a seques, sense floritures ni acompanyaments estrafolaris. A més, el Moisés, l’ideòleg del local, nascut evidentment a Oaxaca, sempre que visita Mèxic torna a Barcelona amb la bossa plena d’ampolles per a connaisseurs. Si no esteu preparats per al viatge, sempre podreu dir al bàrman que us faci un còctel amb mescal per alleugerir la ingesta. Tranquils, que no m’oblido del tequila. Com a bons mexicans també dominen el tema, i d’aquesta supremacia etílica en treuen uns còctels Margarita senzillament perfectes, segurament els millors que trobareu a Ciutat Vella, amb permís del Caribbean Club.

Una cocteleria mexicana de veritat és possible. L’Oaxaca és un temple gastronòmic prou conegut entre els sibarites de la teca mexicana, però el que potser no coneix tanta gent és que al seu costat es troba la mescaleria del mateix nom, un espai celestial on l’alquímia etílica del tequila i el mescal no té secrets per al bartender. El racó perfecte per portar la parella i saltar-vos el sopar, no sé si m’enteneu. L’Oaxaca és un camp de mines per a enamorats i parelles que necessiten una empenteta. Càlid, sensual, amb un mobiliari exquisit, mesuradament exòtic, aquest espai convida a buscar un dels sofàs de pell marró més recollits i deixar que s’encengui l’espurna. La carta de còctels és un pecat des de la primera fins a l’última lletra. Segurament és el lloc amb més marques de mescal i tequila que he vist en la meva vida, la llista de margarites fa que em mossegui el llavi –n’hi ha un de xocolata i gerds!–, però per pujar la temperatura res millor que un clamato, un bloody mary a la mexicana amb gust de cloïssa, i un vampiro en bolsa, obra d’art amb polpa de tomàquet, tequila, bitxo i espècies. Foc! Mentre us deixeu embriagar per la beguda, els incomptables motius decoratius amb regust mexicà i la música també mexicana que surt del jukebox, sempre podreu acabar de remenar les hormones amb el secret millor guardat de la casa: unes ostres amb salsa aguachile verda que funcionen com a complement perfecte a la sensual tempesta etílica. Si teniu problemes de vitalitat al llit, le