El nostre esperit associatiu ve de lluny i ens caracteritza: abans de les institucions, ens organitzàvem a tots els nivells sense passar per cap adreçador, només les ganes de fer pinya. A Gràcia, un d’aquests pilars culturals de base és els Lluïsos, que des del segle XIX és un centre de barri on s’hi canta, s’hi fa esport i s’hi fa teatre. Un punt de trobada i formació, un embolica que fa fort.
Després de la remodelació necessària de l’edifici, el 2015 va tornar a obrir, renovat, el bar dels Lluïsos. Rebatejat com a Perdem el Nord, ara se n’encarreguen l’Àngel i en Joan, vinculats des de petits als Lluïsos: anaven a l’esplai GMM. En Joan, a més a més, va treballar a la cuina de La Pubilla, tot un referent gastronòmic. El Perdem el Nord és al primer pis dels Lluïsos, amb plafons de fusta a les parets i una bona vista a la plaça del Nord, allunyada del brogit del barri.
És un restaurant que té molt d’èxit i val la pena reservar-hi: és acollidor i la relació qualitat-preu de la seva oferta de tapes és excel·lent. Per menys de vint euros, pots endrapar unes braves per sobre la mitjana, unes croquetes de rostit potents i amb un arrebossat lleuger, una tonyina en escabetx fenomenal, unes mandonguilles amb sèpia de manual o uns peus de porc sense feina extraordinaris (cruixents per fora, melosos per dins: una meravella).
De les postres, destaca la crema de llimona amb gelat de llimona i merenga: explosió cítrica! Canvien la carta un parell de cops l’any i l’adeqüen a la temporada (a l’hivern, els treuen de les mans les escarxofes o la cansalada amb pop). Per beure, una selecció de vins efectiva. Els diumenges al matí fan esmorzars (als Lluïsos és dia d’activitats: partits de bàsquet o de ping-pong, concerts de la coral) i vermuts. Al Perdem el Nord s’hi respira proximitat pels quatre cantons: els cambrers són molt trempats i entre taules hi ha germanor i complicitat. Aquest restaurant s’apuntala en la llarga tradició nostrada de fer les coses plegats: un oasi en un món a mercè d’individualismes exacerbats, de tendències insubstancials i d’un mercat que mana massa.