A la Diagonal, a mitjanit entre setmana, neix el taüt grandiloqüent de la famosa caixa d’estalvis que recorda com n’està de mort el diner. S’ha de deixar enrere per anar a l’Scotch Corner i enfilar després la via d’un rei cerimonial bombardejada de túnels florescents i creus de farmàcia d’un cementiri que sempre està de guàrdia. És en aquest barri ara despullat que el rètol de neó de l’Scotch Corner brilla en els baixos d’un bloc dels anys 70 com en una pel·li de David Lynch. Aquest decorat està fet de la llum càlida de les làmpades i d’una barra de caoba lluenta farcida d’ampolles com en un pastís etern d’aniversari. El fil musical dispara Wicked game de Chris Isaak, quina broma.
De darrere la cortina, “estimats amics” (com diria ell), apareix en Jaume, un bàrman i senyor d’Hostafrancs vestit amb rigorosa americana blau marí i agulla daurada a la corbata. Somriu feliç a la nostra petició d’un dry martini i un gimlet, ara que tothom mor per un gintònic. Quan li demano per la vida darrere el taulell, em regala tres fulls en blanc i el seu sentit de l’humor perquè els ompli. Mentre xerra, distreu uns glaçons per una copa i la refreda amb una delicadesa antiga. Rebusca en un calaix la foto en blanc i negre d’uns bàrmans d’hotels i cocteleries de Barcelona dels que ja només queda la imatge. Són bàrmans de fa 40 i 50 anys, quan s’aprenia l’ofici a dues escoles principalment, la de l’Ideal i la del Sandor.
En Jaume, darrere d’aquesta barra inaugurada fa uns 35 anys, serveix a veïns, a jugadors de bitlles professionals, a polítics que s’hi perden abans d’anar al Camp Nou, a estudiants de col·legi major i a escriptors que han vingut a prendre la seva última copa. En Jaume creu per sobre de tot en l’elegància d’un dry martini ben fet i un negroni amb el seu secret de punts suspensius. Ha creat còctels propis amb nom d’abisme divertit, com antesala del infierno, fet de rom, marrasquino i essència de taronja i llimona que barrejades ambdues espurnegen amb el color del foc. En Jaume calla i escolta allò que és suficient perquè els clients que una nit han xerrat massa, puguin tornar a travessar la porta i saludar contents: Bona nit, Jaume!