Encara que us sembli mentida, va haver-hi una època en què anar a un pub irlandès no feia turista sinó que era una cosa d'allò més barcelonina. El va obrir el 1994 Seamus Farrell, un irlandès que el va convertir en, més que un abeurador, en un centre cultural: els estudiants de filologia anglesa hi anàvem a debatre sobre Joyce, a mamar cervesa negra i a intentar fer pràctiques orals amb algun nadiu, a poder ser jove i atractiu. Hi havia nits de quiz cultural i música en directe.
El 2021 dos emprenedors el van reobrir i restaurar fins al més mínim detall. Tot el mobiliari, les cadires, el parament de fusta i la barra són originals. I tota la fusta es va fer portar d'Irlanda en un contenidor per fer el bar: als antípodes de la reconstrucció hortera i el fals envelliment. De mam la cosa va ben servida, variada i completa: presideix la barra un preciós tirador de Guinness en forma d'arpa i l'acompanyem tiradors de Heineken (lager rossa suau), Paulaner (belga de balt un xic torrada), Murphy's (clàssica irlandesa lleugera i vermelleta, un xic torrada), la Hop House 13 ('craft beer' de Guinness, lager llupolada sense entra en terreny IPA), sidra Strongbow i la Lagunitas, una IPA nord-americana, i dos tiradors rotatius de cervesa artesana. En total, un repertori que farà contents des del típic perapunyetes de la cervesa artesana fins al que només vol una canya fresca ben tirada. I tenen 60 referències de whisky!