Els lustres de l’Agustí Camps com a encarregat de locals d’oci nocturns (La Terrrazza, Pilé 43...) fan que tingui mà esquerra per tractar amb la gent. Però el carinyo amb què rep qualsevol que aposenti natges o colzes en aquests 35 m² cantoners no s’aprèn. Hi trobareu vermut de la casa per menys de 2 euros, canya ben tirada per poc més d'un i un repertori de vi a copes, menjar fred (carpaccio, sardina fumada, russa, esqueixada...) i calent (galtes, capipota...) que expliquen la multitud a la porta en cap de setmana.
I és que els bars són escletxes populars que esquerden la inhumanitat de la ciutat: és per on surten, fent pressió, les nostres arrels que esbotzen l’asfalt del dia a dia. Ens hi trobem espontàniament, camí de plaça, havent dinat a fer el cafè, o al vespre, per celebrar que la jornada s’ha acabat. A tocar del mercat de l’Abaceria hi ha un d’aquests racons que fan barri: la Vermuteria Puigmartí. La va obrir l’Agustí, que xerra pels descosits i t’engalipa amb tota la gràcia del món: si vols vi però no saps quin, et porta tres o quatre ampolles perquè el tastis i el triïs. De cervesa té un tirador d’una txeca que tira ben tirada, amb crema (la canya, a 1,30 euros).
Si la nit s’anima, pomelada: pomada menorquina amb pomelo (6,50 euros). Per picar, delícies com la pilota de Cantonigròs (9,50 euros), el carpaccio de capipota (10,50 euros) o l’ensaladilla (3,90 euros), que l’hi fan Llegums Moliné, del mercat. La truita de patates l’hi encarrega al forner del costat, el logo del bar l’hi va fer el veí de dalt, en Joan Tarragó, i les olives les compra a en Raúl, d’Alcanyís, que les ven pel carrer amb un carro. Com podeu veure, a l’Agustí li agrada enredar qui té a prop: per això ens agrada i per això hi anem.