Després d’un viatge a enoteques i restaurants de Venècia, un parell d’amics van decidir muntar una vinateria amb la mateixa filosofia del país veí. En Miquel Àngel, que avui serveix copes sense parar a la barra del Zona d’Ombra, confessa que el va seduir aquesta abundància italiana de mortadel·la sobre el taulell i vi per a tothom. Disposat a copiar aquest bon costum, els dos amics van voler traslladar la mateixa generositat en aquest local del call de Barcelona. De fet, Zona d’Ombra es fa dir enoiteca, (no desenfundeu el boli, correctors) perquè és el nom italià per als llocs on es beu vi i es menja.
Si continuo amb l’aventura lingüística, Zona d’Ombra és la manera com es coneix a Itàlia un gotet de vi. La fal·lera per la cultura del país del costat no minva perquè a Zona d’Ombra, a part de vendre vins de tot l’Estat, ofereixen un bon assortiment de vins italians que els agraden i també el famós aperitiu venecià, l’Spritz.
Zona d’Ombra ha nascut des del primer dia amb la vocació de vendre ampolles per endur-nos a casa, però si decidim quedar-nos-hi per tastar les seves croquetes de cabrales o el pernil ibèric, només ens cobren 4,50 euros per obrir-nos l’ampolla que pagarem a preu de celler.
Ara que cito la qüestió gastronòmica, no puc deixar de dir que a Zona d’Ombra tenen un pa exquisit que porten cada dia del forn Es Baluard de la Barceloneta. Bon pa, bon vi, i tot allò de la rima que em nego a reproduir. Em pregunto si existeix en italià una traducció per a tan nostrada frase.