Una ciutat la fan les persones. Ja pot ser la ciutat més bonica del món, que si no hi tens amics o els seus habitants són uns caragirats, no serà un lloc agradable per estar-hi. El mateix passa amb els bars: ¿Què és el bar de moda, on hi tiren millor les canyes de tot Barcelona, que hi fan els còctels més exòtics? Si la gent que hi ha és estirada i intractable, que hi vagi sa tia!
El Bar Terra és un històric de la plaça de la Virreina, amb l’església on desemboca el carrer de Torrijos, un lloc on arrecerar-te quan fa molt de fred a l’hivern i topar amb la inscripció bíblica: “vox clamantis in deserto”, que sempre abriga a tothom, fins i tot a qui s’asseu a les seves escales a beure llaunes.
“És una peixera: Fontana escup gentades que passen pel davant i gairebé els empeny a entrar”, diu en Santi, el trempat cambrer barbut extreballador del Costa Brava. M’explica que rere la barra hi ha molt bon ambient i això es nota a tot el bar. Al propietari, en Dani –també és amo de La Cafetera, a la mateixa plaça– li agrada molt el jazz i per això és aquesta la música que sona i les persianes metàŀliques del local estan pintades amb siluetes jazzístiques fetes per en Gabaldà, pintor del barri.
A la gran televisió del fons del local hi ha un passi permanent de fotografies silencioses, al costat d’un gran mirall que dóna profunditat a l’espai allargat de davant la barra. La poca paret que no és finestral està coberta de llistons de fusta verda fins a la cintura. Al Terra fan uns entrepans calents molt bons –el Pagès Curry, de pollastre al forn cuinat cada matí, per 4,7 €– i els gots de vermut són ben generosos. Si ets més de les ensenyances de Charlie Parker que de les de sant Pau, el Terra és el teu lloc.