Cassette Bar

Un televisor antic emet una sinistra carta d'ajust ad eternum. A l'esquerra, hi descansa un radiocasset paquidèrmic que faria trempar Vanilla Ice. Davant la barra, la paret mostra pintures rupestres: un robot, una cinta en honor al nom del local i un conill són les il·lustracions protagonistes. Aquest bar de línies rectes és un manicomi diminut que s'ha guanyat els galons de la modernitat gràcies a un disseny fresc, a una agosarada selecció musical que va de l'indie a l'electrònica experimental i a una passió indesxifrable per uns petits objectes de plàstic que els nostres pares compraven a les benzineres. Si hi veieu coses estranyes, no en foteu la culpa als gintònics, ben preparats, per cert, i amb cogombre, llimona, gingebre o llima. Tingueu en compte que en aquest lloc hi ha penya rara de collons: us juro per la tofa de Luis María Anson que al meu costat hi havia un bordegàs amb barret d'espia jugant al Telesketch! El cert és que aquest espai té una virtut que altres locals ni ensumen: ha aconseguit trobar un punt d'equilibri perfecte entre ànima retro i esperit futurista. La combinació funciona, perquè en lloc d'anar a l'engròs i caure en els tòpics de l'escena cool, se centra en petits detalls que deixen un regust molt agradable.
I no ho dic per la magnífica cova que tenen al fons, amb butaques i tauletes aïllades de la realitat perquè feu el que us broti; més aviat parlo d'espurnes de genialitat com el llum de peu folrat, literalment, de cintes de casset: segur que això no ho trobeu a Biosca & Botey.