Còctels d'estiu!

Segurament funcionarà com a remei contra el mosquit tigre, però aquest còctel on triomfa és al paladar. Tot el que fan al Collage és còsmic, i a l’estiu sempre caic de quatre potes en les corbes mullades de la crema de móra, en la lubricitat del litxi, en la humitat de la ginebra i l’herba llimona. Sense caretes: confesso que m’he posat calent.

Ginebra Brooklyn. Tío Pepe. Xarop de crisantem. Una goteta d’Abbot’s Bitter extra amargant. I la màgia del Luca, la desbordant imaginació d’un dels meus bàrmans favorits. La copa és una llepada al coll que combina l’acidesa del cítric i la frescor del crisantem. Una festa de matisos a la fascinant factoria de somnis etílics de Gràcia.

Els còctels 'tiki' de l’Alberto farien sagnar les flors de les camises de Thomas Magnum. El catàleg del Tahiti és espaterrant, però aquesta ambrosia de rom blanc, licor de préssec, menta i pinya natural guanya la partida gràcies a una frescor antàrtica. Ingredients perfectament equilibrats, dolçor mesurada, sex appeal innegable... Ideal per emborratxar abstemis.

Un estiu sense Moscow Mule és com una pel·li porno sense sexe. Al Negroni ho saben i en preparen un que us refredarà les gònades amb més eficàcia que un Smint de nitrogen. El preparen amb un punt de frescor encara més accentuat: vodka, suc de llimona, sucre líquid, gínger, gingebre fresquíssim i cogombre. Les taques de suor esdevindran estalactites.

Copa Martini, fulleta de menta i tira milles. Al Jordi Aluja no li calen floritures estètiques per inventar-se un còctel dionisíac, especialment dissenyat per als lectors de Time Out. Es diu Oxaca Lime i ve carregadet amb mescal, suc de llimona dolça, suc de pinya, Cointreau i flor de saüc. Un orgasme cítric amb sorpresa: sembla inofensiu però colpeja molt dur, aneu amb compte.

Gairebé 100 anys contemplen aquesta injecció de nitrogen i alcohol directament a la vena. És un clàssic que no trobareu a gaires llocs de Barcelona, i a la Martinera el preparen amb molt bona mà. Cola, sucre i suc de llimona donen gust a una descàrrega de napalm amb gin, vodka, rom, tequila i triple sec que converteix els glaçons en armes de destrucció massiva. Boom!

Al Milano ‘daiquiregen’ de veritat i a més us deixen escollir la fruita protagonista del beuratge: plàtan, fruita de la passió, maduixa, mango o coco són les opcions per barrejar amb el rom blanc i el suc de llimona. Melós, equilibrat, refrescant, un còctel miraculós que ajudarà els bevedors moderats a preguntar “véns gaire per aquí?” com si portessin tota la vida fent-ho.

La presentació, colorista, floral i humida, fa que les retines es fonguin de plaer. Però el que porta dins aquesta petita obra d’art són focs artificials per al fetge. Tequila, licor de taronja, absenta, suc de poma, bíter picant i mel floten en una pintura impressionista de frescor extrema que us traurà els fogots de cop, però us farà oblidar com vau tornar a casa.

Vermell com els llavis d’una 'femme fatale', aquest còctel servit en got llarg és una explosió carmesina que demana a crits que li fiqueu la canyeta. Suaument. Amb cura. Aperol, limoncello, cava, sucre i moltes maduixes submergides en un iceberg de gel picat que us posarà els mugrons com míssils terra-aire. Cent cops més eficaç que les pocions d’amor de Harry Potter.

Amb motiu del Chartreuse Day, el sensei Juanjo González es va inventar aquesta monstruositat groguenca que recomano ferventment per a tres objectius: mitigar la set, aturar la suada i viure en un núvol etílic la pròxima hora de vida. Les claus? Chartreuse groc, rom cubà, falernum, llimona dolça, pinya i una copa llarga amb més corbes que la pèl-roja de Rogger Rabbit.