[title]
(Post actualitzat el 13 de març de 2017)
La Fura dels Baus torna a Barcelona aquesta setmana amb un dels seus espectacles més celebrats, 'Carmina Burana', l'adaptació de la cantata escènica de Carl Orff. L'han vist més de 100.000 persones arreu del món, a Europa, Àsia i Sud-amèrica. A la nostra ciutat, La Fura desperta passions i desafectes, sobretot perquè els seus últims espectacles, com MURS o Degustación Titus Andrónicus, ens han deixat més aviat freds. Però tenim algunes raons per fer que estimeu La Fura:
1. Han creat un llenguatge propi (català) que triomfa a tot el món. Els espectacles de La Fura són recognoscibles d'entrada. Et mostren una foto i dius: això és de La Fura. Els programadors internacionals els busquen per això. I perquè la gent els va a veure. A més, han projectat la carrera de molts artistes d'aquí, des del videoartista Franc Aleu a l'escenògraf Alfons Flores. L'any passat, per exemple, van inaugurar el Festival Iberoamericà de Teatre de Bogotà i la dramatúrgia d''Afrodita y el juicio de Paris' ha anat a càrrec d'Esteve Soler. Marc Rosich i altres dramaturgs han treballat amb ells.
2. S'arrisquen més que ningú. No tenen por de res i si cal posar helicòpters, els hi posen. Al 'Carmina Burana', per exemple, un cilindre de deu metres de diàmetre envolta l’orquestra sobre l’escenari alhora que unes imatges, projectades sobre ell, il·lustren l’obra. Una lluna gegant, el desglaç, cascades d’aigua, èxtasi floral, una verema en directe, vi, aigua i foc. Poca broma, doncs. Ells han estat pioners en l'ús de les noves tecnologies al servei del teatre i de l'òpera. Només calia veure 'Le grand Macabre' de Ligeti o 'Quartett' de Francesconi/Müller, l'últim gran espectacle de La Fura que hem pogut veure al Liceu. Un xou pirotècnic de gran qualitat artística. Flipem amb el 'Benvenuto Cellini' que va dur Terry Gilliam al Liceu fa uns mesos, quan La Fura fa anys que fa aquesta mena d'espectacles totals.
3. Han sabut renovar-se. La Fura va començar a primers dels 80 fent espectacles de carrer, immersius. I van fer el pas al teatre de text per, just després, saltar a l'òpera. Aquí, Àlex Ollé i Carlus Padrissa, han trobat el llenguatge que més s'adiu a La Fura dels Baus. Poden treballar amb grans dimensions i saben dirigir masses humanes com poca gent sap. Només cal que veieu el muntatge que va fer Padrissa del 'Sonntag aus Licht (Diumenge de Llum)' de Stockhausen a l'Òpera de Colònia. És al·lucinant.
