[title]
U2 arrenquen avui la tanda de concerts a Barcelona amb què ompliran les 18.000 localitats del Palau Sant Jordi durant quatre dies. Amb els irlandesos tenim el cor dividit: 'Where the streets have no name' continua posant la pell de gallina tres dècades després, però Bono i companyia s'han acabat convertint en un tipus grup que fa estremir... tot i que d'una altra manera. Aquí teniu 5 motius pels quals ens agraden U2 i 5 pels quals no els suportem. Decidiu vosaltres mateixos quins són motius per estimar-los i quins per odiar-los.
1. Per discos com 'The Joshua tree' (1987), 'Achtung baby' (1991) i, de fet, més o menys per tots els que van publicar fins que les coses van començar a torçar-se amb el canvi de mil·lenni.
2. Per discos com 'Songs of innocence' (2014, el que presenten en aquesta gira, ups), 'Rattle and hum' (1988) i tornades com la de 'Vertigo' (“Hello, hello... Hola. I'm at a place called Vertigo. ¿Dónde estás?”)
3. Per demostrar que no només les dives pop saben convertir un concert en un gran espectacle.
4. Perquè els seus membres fan servir noms artístics com Bono (Paul David Hewson) i The Edge (David Howell Evans).
5. Perquè són la prova vivent que és possible guanyar-se la vida (i fer-te milionari) amb la música, fins i tot emergint de la indústria independent. Riu-te'n de Depeche Mode i dels desapareguts R.E.M.
6. Perquè generen cert fanatisme cec i acrític, que fa que els seus seguidors els perdonin fins i tot els bunyols.
7. Perquè per molt que acostumin a tocar a recintes encara més grans sembla un acudit que quatre concerts al Palau Sant Jordi es venguin com una gira 'íntima'.
8. Perquè poden tenir sentit de l'humor, encara que no sempre l'exerceixin. Recordeu quan al videoclip de 'Discothèque' ('Pop', 1997) imitaven els Village People?
9. Pel suport de Bono a bones causes (tot i el tuf messiànic de tot plegat, vegeu el motiu número 10).
10. Per la megalomania de Bono. És tal que va inspirar un capítol de 'South Park' en què el cantant s'entestava a batre tots els records haguts i per haver, fins i tot evacuar el cagarro més gran del món.
