[title]
El metro és un transport meravellós. D'acord, no és el més còmode del món, hi ha retards, últimament vagues... Però és un dels mitjans de transport més usats a Barcelona i hem de reconèixer que ens encanta: podem fer esport, lligar, fer la migdiada, usar-lo com excusa per arribar tard a la feina... Visca el metro!
Retards, vagues, incidències... sempre passa alguna cosa al metro que fa que no arribis a l'hora a la feina, i això, el teu cap ho sap. Ho comprèn i ho accepta. Així que t'agradi o no, pots dir que el metro, sovint, és el teu millor aliat.
Tard o d'hora acabes descobrint un animalot entremaliat corrents entre les vies i a tu et recorren sensacions que van des del fastig a la tendresa i decideixes que aquesta nit miraràs 'Ratatouille'.
Al metro no existeixen prioritats ni avantatges. Ni VIPS ni reservats per a ningú (sense comptar dones embarassades i avis, esclar). Al metro tots som iguals i tots estem al mateix nivell, i això sempre és bo.
És una passarel·la de friquis. Des dels que tornen de festa a les 6 de la matinada i es creuen que encara estan a la discoteca fins als guiris amb els mitjons blancs i sandàlies, al metro, si vols, t'ho pots passar molt bé.
Entre la parada de Vallcarca i Plaça Espanya hi ha 20 minutets? Pots aprofitar-los per fer una migdiada perfecta. Només has de posar-te l'alarma al mòbil o demanar al del teu costat que et desperti.
Contribueix a l'estimulació del teu metabolisme i el teu hipotàlem. Algunes caminades per fer transbord mereixen una medalla o un dorsal, com a mínim, i els canvis de temperatura (ara suo com un porc, ara em congelo com una sèpia) posen a prova qualsevol Actimel matiner.
Cada viatge, cada vagó, cada seient és una nova oportunitat de trobar l'amor de la teva vida i creuar miradetes fins que un dels dos baixa i et sents com Humphrey Bogart al final de 'Casablanca' i penses "Sempre ens quedarà Llacuna".
És més barat que anar al cine i hi acabes veient escenes de tot tipus: acció, drama, comèdia i, últimament, fins i tot sexe.
*Per Pau Roca i Mónica Boixeda