9 coses que hem après durant la nostra estada a CaixaForum

Doncs com passa sempre, tot el que és bo s'acaba, i la veritat és que la nostra estada a CaixaForum ha estat genial. A banda de poder treballar en un espai que desprèn cultura i elegància, hem descobert alguns dels objectes més curiosos que s'hi amaguen. També hem pogut conèixer de primera mà les obres mestres que hi ha i un grapat de coses que hem après i que t'expliquem a continuació. Jo ja m'hi quedava treballant una setmana més, a CaixaForum...

1.- Com sabreu, l'arquitecte Puig i Cadafalch, un dels grans representants del modernisme català, va dissenyar l'antiga fàbrica Casaramona, on s'hi troba CaixaForum. Ell, que era un home molt assenyat, va planejar l'edifici seguint la disposició de l'Eixample, és a dir, imaginant-se que l'entorn de la fàbrica seguiria amb el disseny urbanístic de la ciutat. Però per sort o per desgràcia per a ell no va ser així...

2.- L'afluència diària a CaixaForum és d'unes 2.000 persones, dada que es triplica els caps de setmana, que en reben 6.000. I si una cosa hem après durant aquests dies és que un tant per cent molt elevat dels visitants són nens. Molts nens, fins a 2.000 a la setmana! El dia rècord d'assistents, a banda de la inauguració, va ser el del 10è aniversari on s'hi van exposar obres de Goya, Delacroix i Bestué-Vives. Van rebre fins a 8.900 persones!

3.- A l'entrada de CaixaForum, al sostre, hi ha una obra de Lucio Fontana, de títol 'Ambiente spaziale Num. 51-A1 (Struttura al neon per la IX Triennale di Milano)'. Té unes dimensions de 230 centímetres d'altura, 827 centímetres d'ample i 670 centímetres de llargada, i és una instal·lació de neó del 1951.

4.- Tot i que ens queda molt per convertir-nos en experts, hem sabut que els magatzems, en l'àmbit de art, es diuen reserves o fons de reserves. I les estructures de metall o rails on es posen els quadres a les reserves es diuen pintes.

5.- També hem sabut coses que són 'top secret'. Per exemple, que el moment de màxima seguretat a CaixaForum és quan arriben les obres. No es pot saber quines obres arriben ni en quin moment. Ningú en sap res, és com un secret d'Estat! I també hem sabut que quan altres museus cedeixen obres aquestes venen acompanyades pel 'correu', que és una espècie de comissari del museu que cedeix l'obra encarregat de supervisar que tot vagi bé.

6.- A l'exposició 'Dibuixar Versalles' es mostren 30 cartons que Charles Le Brun va fer com a dibuixos preparatoris per a la Galeria dels Miralls del Palau de Versalles, i com la majoria són en paper hi ha moltes que fins d'aquí 3 anys ningú més les podrà veure. Són molt delicades perquè la llum es 'menja' el paper, així que necessiten molt temps de repòs abans que no es tornin a exposar.

7.- Els antics egipcis es passaven la vida preparant-se per el més enllà. Tot i que les momificacions es reservaven per faraons, la reialesa i alts funcionaris, també van momificar un munt d'animals com vaques, carners, gossos... i a CaixaForum n'hi han uns quants exemples: hem vist cocodrils, peixos, serps i gats momificats.

8.- Més enllà de les adreces de contacte comuns que podem trobar per comunicar-nos amb les Nacions Unides, l'acció 'My World' de CaixaForum és una idea genial per proposar canvis a nivell global. Hem entrat a la peixera, ens hem pujat a l'altell i la veritat és que sí que et venen ganes de fer un discurs!

9.- També hem après alguns secrets o reptes per a la conservació d'obres: hi ha una càmera frigorífica a 15 graus de temperatura per a obres que continguin elements orgànics. Per exemple, hi ha una que està feta de cítrics deshidratats. També hi ha monopatins fets de trossos de porc ('La hermandad', de José Antonio Hernández Díaz) i dos bustos, un de sabó i l'altre de xocolata (és l'obra 'Lick and lader' de Janine Antoni). I també una altre obra feta amb aranges!