Això és un barri?

L’altre dia passejava pel Poblenou. És un barri amb costures. Quan entres per sobre, des de la Diagonal, t’envolta el vidre. El metall. El 'new design urban district' i altres paraules en anglès que s’enganxen als carrers del barri com un imant massa fort. Bé podries ser a qualsevol lloc. A cap. Vull dir, l’editorial RBA està a Roc Boronat, però com si estigués a l’Eixample. I quan camines entre mig de tots aquests edificis, de RBA i la Pompeu Fabra i Indra i Mediapro, a vegades tens la sensació de què has de caminar de pressa. Com si arribessis tard a algun lloc.

El més curiós de tot és que a mesura que t’endinses al 22@ no pots deixar de pensar que hi ha alguna cosa que falla. És a dir, el vidre i el metall no acaben de funcionar. És com si amaguessin alguna cosa. I et comences a adonar que potser és perquè els edificis estan molt separats entre si. I entre mig no hi ha cases. Hi ha solars. I si hi ha cases, estan tapiades. O buides.

La impressió és molt estranya. Com si els carrers s’haguessin d’inundar d’un moment a l’altre.

Quan segueixes caminant, i passes Pere IV amb les seves naus baixes i amples que d’alguna manera comencen a tenir textura per als teus ulls, poc a poc alenteixes el pas. L’aire que és respira és diferent. Potser tens ganes de seure. Si tens ganes de seure, trobaràs un banc. I una font. I gent als carrers. I plantes baixes obertes, i cortines als balcons. Per fi, la Rambla. 

I és aquesta, és aquesta la gran diferència entre tenir un espai públic estèril d’un espai públic viu. Aquesta és la diferència entre un espai públic de mentida, de solars abandonats i cadires mal posades, d’asfalt gris i càmeres de seguretat, i un espai públic de veritat. Un espai que et pots fer teu. La raó de ser de l'espai públic és crear teixit, és que les persones s'interrelacionin i es trobin. La raó de ser de l'espai públic és que te'l puguis fer teu. Per això no podem anomenar espai públic a una simple vorera per on només t'atreveixes a transitar. 

Passegeu pel Poblenou i atreviu-vos a dir que el 22@ no ha matat el barri.