[title]
Llits estimats i els pitjors anys
Fa uns dies, entrevistant l’Ariadna Gil sobre l’estrena als cines de ‘Zona hostil’ i al Teatre Lliure de ‘Jane Eyre: Una autobiografia’, vam acabar parlant de la nostra debilitat per la comèdia romàntica ben feta, hereva de ‘Tú y yo’, ‘Historias de Filadelfia’ o ‘La fiera de mi niña’, amb tots els respectes. Una comèdia romàntica que, sí, fa riure i parla de l’amor, però que, en el procés de fer-ho, esquiva els tòpics, rebutja l’excés de sucre i aposta per l’originalitat i el contingut. Tot va venir perquè, als anys 90, quan començava la seva carrera, la Gil en va protagonitzar dues que són rareses en la producció cinematogràfica de l’època: ‘Amo tu cama rica’ i ‘Los peores años de nuestra vida’.
Joventut, tresor diví, però una mica menys...
Emilio Martínez-Lázaro, amb la col·laboració de David Trueba als guions, va dirigir una i altra, parlant de varis ets i d’uns quants uts de la joventut i l’amor sense que li caigués la cara de vergonya. Amb gust pel diàleg ben escrit i natural, i amb cura de compaginar bé la diversió i l’emoció.
Colomo i Fernández Armero
En aquella mateixa dècada, dos altres directors espanyols també van creure que es podia parlar d’aquests temes del cor amb humor i centrant-se, exclusivament, en el jovent. Van ser Fernando Colomo, amb ‘Alegre ma non troppo’ (el guió el va firmar amb Joaquim Oristrell), i Álvaro Fernández Armero, amb ‘Todo es mentira’.
El mestre Fernán-Gómez
El precedent de tots ells seria el Fernando Fernán-Gómez dels anys 50 del segle passat, l’autor de ‘La vida por delante’ i ‘La vida alrededor’, modèliques comèdies romàntiques sobre el problemàtic ingrés a la vida laboral i la vida de parella.