[title]
Hi ha indicis seriosos que apunten que Axl Rose, cantant de Guns'n'Roses, substituirà Brian Johnson com a cantant d'AC/DC. Segons la web de la banda, el cantant escocès –que és la veu de la banda australiana d'ençà 1980– ha rebut la recomanació dels metges "d'aturar de fer gires immediatament sota risc de pèrdua total d'audició".
La banda, que tenia contractats deu concerts aquesta primavera a Estats Units, "ha anul·lat les dates i ha anunciat que, més tard aquest any, els xous es tornaran a reprogramar, possiblement amb un cantant invitat". Les hipòtesis que situen a Axl Rose en la banda tenen força fonament: el fill del guitarrista Malcolm Young –que es va retirar el 2014 per demència senil i a qui substitueix el seu nebot Stevie Young– va deixar anar al seu Facebook que Rose seria el substitut (tot i que es va afanyar a esborrar-ho).
I la revista TMZ ahir va publicar unes fotos d'Axl Rose sortint d'un local d'assaig d'Atlanta, del qual després van emergir els quatre membres actius d'AC/DC. Si Rose substitueix Johnson, a Espanya podrem veure els 'AXL/DC' en viu el 10 de maig, a la Cartuja de Sevilla (les 12 dates europees de la gira no s'han cancel·lat).
Ok, fins aquí la informació pura i dura. Mig món de fans del hard-rock s'ha posat les mans al cap davant la possibilitat de la substitució de Johnson per Axl. N'hi ha per tant? Ans el contrari. Crec que la perspectiva d'uns 'AXL/DC' és refrescant.
Sí, Johnson va acomplir de sobres el repte de reemplaçar el genial Bon Scott, un cantant/escriptor de cançons que vessava blues, rock'n'soul, brutícia, sexe i carisma (i va morir el 1979 afogat en el seu propi vòmit, dins un cotxe). I sí, el primer disc de Johnson amb la banda, 'Back in black' (1980) és una de les grans col·leccions de cançons de rock dur de tota la història, ple d'himnes i riffs memorables. Lamentablement, la seva carrera posterior porta 35 anys acumulant mediocritat i cançons dolentes (i siguem justos, no és responsabilitat seva només, esclar). Johnson passarà a la posteritat per ser aquell senyor de boina eterna, com acabat de sortir del pub, que va repetir durant 35 anys el mateix registre agut vocal monocorde.
L'entrada de Rose podria oferir, en el que s'intueix com a comiat de la banda australiana, una alenada d'aire fresc per a un repertori que fa lustres que s'executa en pilot automàtic. I què caram, Rose exhibeix el mateix fil agut que Johnson però és capaç de cantar en altres registres. I estima AC/DC: aquesta versió de 'Whole Lotta Rosie' (clàssic de l'era Scott) de l'any 1987 així ho certifica. Va, no em sigueu 'jèvits' immobilistes. A favor de Johnson, es pot dir que no s'ha convertit en un anunci de bòtox amb potes.
