[title]
“El mejor bocata de calamares lo tenemos en Madriz, chaval”. I un be negre amb potes roses, xaval. Tant se me’n fot que Madrid sigui la capital del Regne, però no penso empassar-me ni un segon més que sigui la capital de l’entrepà de calamars. Pensareu que estic boig, però la realitat és que Barcelona li passa la mà per la cara al Madroño en aquesta parcel·la. Als Madriles fa temps que viuen de les rendes, i ja van sent hora que se’ls baixin els fums. No nego que hagin estat els pioners a l’hora d’entaforar aquest bitxo entre dues llesques de pa, però des de fa un temps a Barcelona s’ha perfeccionat la recepta fins assolir cotes d'excel·lència que fa eons que no s’oloren a la Castellana.
No parlo per parlar. He anat a Madrid i he intentat mastegar els trabucs de pa de pistola amb maionesa que hi fan i, creieu-me, ara mateix us puc dir, sense pensar-hi gaire, quatre o cinc llocs a Barcelona que superen amb escreix als millors sandvitxos de cefalòpodes de la Central Lechera. Els Jocs Olímpics, la Lliga i ara l’entrepà de calamars. Si al final ens demanaran que ens fem independents i els deixem viure, pobrets.
Sagàs (Pla de Palau, 13)
Pa de hot dog torradet, cruixent, juganer. Peces de calamar fresquíssim. Allioli de tinta. Un trosset de llima perquè els més valents ruixin l'obra d'art. Voilà! Ja tenim el millor bocata de calamars que es fa al Born i rodalies. Sagàs no falla.
Entrepanes Díaz (Pau Claris, 189)
Possiblement el millor ‘bocata’ de calamars d’aquest pla existencial. Pa sedós com un núvol, pluja fina de julivert, tinta negra com la nit i precipitacions de maionesa. Ah, i l’estrella d’aquest xou gairebé eròtic: calamar fresc i arrebossat al punt just perquè sorprengui com una ejaculació inesperada. Seria capaç de devorar-ne tres o quatre: serè multiorgàsmic?
Bodega 1900 (Tamarit, 91)
El 'mollete' de calamar de la Bodega 1900 demana a crits que se’l consideri el millor de Barcelona. I raons no li manquen. Si la recepta no ha canviat, haurien de ruixar l’artefacte amb una mica d’allioli i salsa kimitxi. Estic per enviar un camió amb dues tones de molletes de la 1900 a Madrid: com diria Joan Laporta, que n’aprenguin!
La Barra del Ninot (Mallorca, 157)
Espero que encara el facin igual que quan el vaig tastar jo fa uns mesos. A La Barra del mercat del Ninot fan una raresa exòtica i petita com una joia venusiana: pa tintat de negre, pedaços de calamar fregit a una altra dimensió, fulles d’enciam... i xató! Però què dimonis és això? Estic plorant?
Mendizábal (Junta de Comerç, 2)
El nou saló interior del Mendizábal ha donat peu a nous fitxatges a la carta d’entrepans. Una de les inclusions de més èxit és el ‘bocata’ de calamars, una saborosa bomba amb tiretes de calamar que semblen cucs, salsa tàrtara en generoses quantitats i extra de tinta. Enlloc del format hot dog, s’han decidit per un panet lleugerament torrat: desapareixerà del plat per no tornar-hi mai més.