Cafè gratis?

Fa uns dies, un amic italià m’explicava que allà és un costum molt estès deixar un cafè pagat de més als bars i cafeteries perquè se’l pugui prendre qui no té diners o qui no en porta a sobre. Uns altres amics comentaven que a Berlín, on viuen, també és molt comú.

Aprofito per preguntar a l’amic número 1, l’italià, on va quan vol beure un bon cafè, curt i intens, a Barcelona. Sense pensar-ho un minut enumera el Jaleo (Ferlandina, 27), Le Cucine Mandarrosso (Verdaguer i Callís, 4) i El Magnífico (Argenteria, 64), que és casualment l’encarregat de controlar els nivells de cafeïna d’una servidora i de gran part de l’equip de la nostra redacció. Així que em planto a El Magnífico i explico a Salvador Sans –director de la casa, que deixa el cafè a mig torrar per atendre’m– tota aquesta història. “Es diu cafè pendent i fa una pila d’anys que existeix”, em diu Sans.

Fent una cerca ràpida veig que diversos locals de Barcelona han arribat a sumar-se a la iniciativa en algun moment, però l’última notícia que llegeixo és de fa més de dos anys. Li pregunto a Sans què li semblaria aplicar el cafè pendent a El Magnífico, amb l’esperança que d’aquí a un temps pagar un cafè a un desconegut pugui ser un gest tan habitual com ho és a Itàlia.

Tot i que a El Magnífico no ho fan pròpiament, Sans explica que mai han negat un cafè a les poques persones sense recursos que els l’han demanat. “L’únic dubte que tinc amb el cafè pendent és respecte al que s’hauria de fer amb els diners que sobren, si és el cas”, acaba. Qui s’anima a començar?