[title]
Això és nostre i de ningú més
La Viquipèdia defineix l'imaginari col·lectiu com "el conjunt de valors, normes, històries i símbols que formen part d'una cultura, diferenciant-la de les altres. Constitueix, per tant, una esfera que dota de significat les institucions i esdeveniments d'una comunitat, una manera de representar i explicar la realitat. El terme prové de Lacan i la seva concepció de l'inconscient. Tot i això, va ser Edgar Morin el que va adaptar el concepte l'any 1960 a la societat del moment". Feta aquesta (llarga i necessària) introducció, i aplicant-ho al cine, si hi ha una pel·lícula que s'ha quedat instal·lada a l'imaginari col·lectiu de la societat nord-americana, aquesta és 'Casablanca', que, des del 1942, és un llegat audiovisual evident, un referent cinematogràfic i sentimental que ha passat de besavis a avis, fills i néts. Ho podem comprovar en tres estrenes recents.
Aquell romàntic balcó parisenc
Una d'elles és, novament, 'La la land', una història on Ingrid Bergman és una presència constant i, a més, la cafeteria on treballa Emma Stone és just al davant del balcó del piset de París que tenien Humphrey Bogart i la Bergman a 'Casablanca'.
Brad i Marion, encadenats al Marroc
Film d'aventures com els d'abans, i d'allò més entretingut, 'Aliados' s'emmiralla en la recordada cinta de Michael Curtiz constantment, però els personatges de Brad Pitt i Marion Cotillard tenen tant de 'Casablanca' com del Cary Grant i la Ingrid Bergman d'un thriller polític exemplar de Hitchcock, 'Encadenados'.
Benvingut, Mister Soleràs!
Nominada als últims Oscar (dins de l'apartat de millor guió original) i encara inèdita a les nostres sales, '20th century women' és una comèdia dramàtica protagonitzada per Annette Bening, i escrita i dirigida per Mike Mills. Hi ha una breu seqüència en què veuen 'Casablanca' a la tele i, a sobre, després hi sona el mític 'As time goes by' interpretat pel cantant i actor Rudy Vallee (1901-1986). Quan tindrem pel·lis en les quals els protagonistes parlin de 'Pa negre' o vegin 'Incerta glòria' a casa seva? Perquè la primera ja forma part de l'imaginari col·lectiu dels catalans com passa amb certs títols de Berlanga o amb la pròpia 'Casablanca', oi? O encara no?