[title]
Final de curs a l'IED. Julia Wheems, directora de l'Escola de Moda, i la resta d'equip directiu que encapçala Alessandro Manetti ens conviden a formar part del jurat que avalua les tesis del títol Superior de Disseny de Moda. Compten amb el vot neutral i l'assessorament de Sybille Gramaglia, directora creativa d'Escorpion, i d'Esther Verdú, directora de la botiga Noténom. També amb la mirada esmolada de Pilar Passamontes, director científica de moda de l'IED; els tutors de tesi Francesc Grau i Flora Ximenis; i els directors creatius dels projectes: Joan Salvadó dibuixa figurins amb rapidesa i elegància i José Castro anota referències i valoracions de tot el que veu. Entre els assistents, cercatalents que provenen del món de la indústria més professors i experts en història de la indumentària, com Josep Casamartina.
El jurat escruta les deu col·leccions; s'avalua tant la posada en escena com el projecte artístic i tècnic, i també el concepte i la destresa de l'alumne a l'hora de defensar la seva tesi. Es demana de tocar les peces, de veure-les sota la llum adient per, a partir d'aquí, puntuar-les. Es presenten projectes que evoquen la relació entre la natura i la tecnologia, d'altres que beuen de l'estètica punk del Nova York dels 70, de l'univers cinematogràfic de Michel Gondry i el film 'Olvídate de mi' i també dels records 'pastelosos' i embriagats de la post-adolescència. D'altres col·leccions, carregades de concepte i apropant-se a l'art i la instal·lació, evoquen el verd que sobreviu en entorns industrials o parlen de l'evolució, del passat i el futur, amb peces voluminoses d'acabats impecables.
El millor és que molts d'aquests projectes estan fets amb els mínims recursos, però amb ganes i molt d'esforç ("com serien si estiguessin realitzades amb teles de qualitat superior?", no deixen de demanar-se els docents). El pitjor és la incertesa professional per als joves carregats de talent que surten de les titulacions de moda. Joan Salvadó apunta que la moda ja no es renova cada temporada, i que la indústria està capitanejada per personatges veterans que impedeixen l'entrada de saba nova... José Castro els convida a volar lluny, diu a la resta de jurat que se'ls ha d'animar a provar sort a Schiaparelli, Moschino o Jeremy Scott, Castelbajac o Delpozo.
Seguiu de prop la nova fornada dels estudiants de moda i estilisme. Desfilaran el proper 22 de juny a l'IED, una oportunitat per veure de prop meravelles com aquestes.
Japó és magnètic per a Ricardo Dovale, que s'ha inspirat en Hiroshima, les flors –símbol de la dualitat naixement i mort–, el manga i la pintura occidental per fer 'Blooming from the ashes'. Dóna la volta als tradicionals quimonos i juga amb els nusos i la pintura en peces que captiven per la senzillesa i el virtuosisme. Seria una llàstima que Dovale només acabés dissenyant unes carcasses de mòbil precioses...
'Reminder' és un exercici divertit, sense estridències, amb referències constants al paper. Daniel Sánchez ha treballat amb fibres de paper –o teixits que el recorden molt– per fer una col·lecció que reprodueix llibretes quadriculades, blocs de notes i altres materials d'oficina... Un abric de pelfa 'oversize' per omplir de notes, de tot allò que no hem d'oblidar? Jo el vull!
Barbara Secco signa 'Last future', una col·lecció que acumula metres i metres de tela, i s'agermana amb l'alta costura de no ser pels materials emprats –els que tenen a la mà els estudiants de moda són més senzills–. Sota una capa en tons crus s'amaga un vestit 'camiser' amb detalls propis dels uniformes militars. Té nom propi, es diu 'Catalina', i és la nineta dels ulls de la dissenyadora. El segueix de prop l''Anastasia' (a la foto), amb tots els seus prisats.
Eric Solerdecoll vesteix de blanc, impol·lut com la presentació i posada en escena de 'Serial seeds'. A la seva col·lecció hi ha un parell de complements que aparentment no serveixen per a res. O potser sí: ha aconseguit convertir la malla d'ampolles reciclades en un accessori portable i el llenç, que un model arrossega com si fos una bossa, és en realitat un 'mood board' mòbil que podria lluir a les parets d'una galeria. Solderdecoll també ha fet un top-escultura. El jurat, a porta tancada, diu que la col·lecció se situa en la frontera entre l'art i la moda; que per molt que cultivi una part més comercial, el dissenyador no ha de refrenar l'artista que duu dins, capaç de transformar el gris i la brutícia d'un polígon industrial en verd esperança.