[title]
Podria semblar una notícia d'El Mundo Today. O millor encara, un dels articles de l'Edi Pou, l'autor dels textos i les cançons de la Discoteca Fantasma, la secció de Time Out Barcelona en què el músic de Za! 'descobreix' grups i artistes que ens recorden vells coneguts de la política, la societat i la cultura catalanes –el clan Pujol, Ferran Adrià, Duran i Lleida, AirBnb...–. Però no, és real: Ciutadans s'ha cregut fil per randa el Projecte PxS - PerreoPelSí –imaginat per Edi Pou per a la Discoteca Fantasma– i ha presentat una pregunta al Parlament perquè el Govern en doni explicacions, segons informa La Vanguardia.
El grup liderat per Albert Rivera ha presentat avui, a través de la diputada Sonia Serra, dues preguntes que demanen per la subvenció del departament de Cultura al projecte de reggeaton per la independència. Ciutadans s'ha basat en aquest text d'Edi Pou per indignar-se davant del malbaratament dels diners públics: "El projecte sembla complicat, però Usmaíl no està sol. Gens sol. De fet, PerreoPelSí és un projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que comptarà amb dotació pròpia en els pressupostos de JxS i la CUP. “L’objectiu és desfer l’empat infinit entre el sí i el no a la independència”, ens explica una font anònima del Departament”.
Els polítics conservadors no han sospitat que es tractava d'un article d'humor tot i tenir davant dels morros frases com aquestes: "Ha començat amb un disc, però té molts projectes: “Per l’Onze de Setembre tenim una nova performance: una cadena humana de 'perreo'. El 'perreo' més llarg del món! Des d’Amposta fins als Pirineus, milions de catalans, braç a braç i paquet amb paquet”. O lemes com: “Llibertat, amnistia i Papi Chulo cada dia” i “L’autonomia que ens cal és la de Don Omar”.
Aquesta és la cançó que acompanya el text de l'article. Per pixar-se de riure i trencar-se el maluc de tant 'perreo'.
El més divertit de tot plegat és que els mateixos Ciutadans van ser els protagonistes d'un dels articles i de les cançons de la Discoteca Fantasma. Edi Pou va empescar-se El Niño de Esade, el primer grup de world music de dretes: "El Niño arriba disposat a revolucionar el mercat discogràfic, tot i que no li agrada parlar de revolucions: “No és el meu estil, jo diria que estic disposat a reformar el mercat discogràfic, sempre que sigui respectant la Constitució i l’estat de dret”. El seu primer hit, 'Me llaman el Ciudadano', és un trencapistes en què no hi falta ni un espai per a la publicitat.
