Com fa més servei el monument franquista de Tortosa?

A prop d’on va caure la bomba d’Hiroshima hi ha l’esquelet de l’únic edifici que va quedar dret després de l’impacte. La ciutat va renéixer de les cendres, tornant a créixer en vertical després que la bomba l’aplanés. Però les restes de la cúpula Genbaku –la cúpula de la bomba atòmica, com se la coneix– romanen en peu.

Quan es va planejar la reconstrucció d’Hiroshima hi havia partidaris de tirar la ruïna a terra, però es va decidir que el que va resistir a l’arma més mortífera sobre la capa de la Terra no ho destruís la desmemòria. El 1996 es va incloure a la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco, se l’ha sotmesa a processos de restauració per conservar-la i ara fins i tot la visitarà Barack Obama, president de l’estat que la va causar.

Recordo l’efecte que em va produir el monument franquista de Tortosa. El tòpic que una imatge val més que mil paraules: les mil paraules que havia llegit de l’horror de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura feixista sintetitzades en un fal·lus de formigó, ferro i acer. El record del franquisme ha de ser expulsat del nomenclàtor, destinat a honorar. Però no sé si aquell monòlit de la vergonya, si s’hi amputa la inscripció que el dedica als que van “trobar la glòria” a la batalla de l’Ebre, no fa més servei a la memòria històrica dempeus que desaparegut. Com la ruïna d’Hiroshima.