[title]
Sí, potser ara aneu d'aficionats a la cocteleria clàssica i als licors de primera qualitat (el whisky que no tingui un mínim de 14 anys ja ha desaparegut de les vostres vides). Però confesseu: en algun moment de la vostra joventut tots heu demanat alguna infàmia d'aquestes. O dues. O tres. O totes. Si no ho heu fet, mai és tard per escandalitzar-vos amb segons quines merdes s'empassava la gent quan sortia. O fins i tot les podeu demanar!
1. Diabolo. Fa divuit anys vaig treballar en un bar d'Empuriabrava. Hi havia un grup de promotors de pisos en multipropietat francesos que arribaven, tots en Vespa, com un eixam d'estafadors vestint bermudes. I el primer que feien era demanar diversos horrors de mescles alcohòliques i no alcohòliques repugnats, inconcebibles per al meu tendre cervell. Tinc clavat a la closca aquest: el diabolo, barreja de Fanta amb xarop de menta. Ecs.
2. Diesel. Encara que aquest fiasco líquid empal·lidia quan venia un grup d'alemanys i demanaven una ronda de Diesel: que no és cap altra cosa que cervesa negra mesclada amb cola. De les porcades que fèiem de petits al restaurant n'han sortit combinats de fama mundial.
3. LA mescla. El tercer horror bevible fa venir nàusees. Els promotors del punt u sovint bevien, agafeu-vos, una barreja de Fanta i cola. Jo creia que això havia quedat confiant al mal gust del país veí, però m'informa una amiga que té controlat que els seus nebots preadolescents consumeixen aquesta barreja. I en diuen així: LA mescla (sí, amb aquest reverencial determinant, com si parlessis de la ketamina de Walter White). Quina manera d'espatllar les dues ambrosies gasoses de la infància. Per cert, l'estiu del 2015 van comercialitzar la Fanta Mezzo, precisament la versió industrial d'això. Algú la recorda? Per alguna cosa serà.
4. Lumumba. Aquest és un favorit dels vells progres. Dit així en honor a Patrice Lumumba, el líder congolès que va portar la independència al Congo, és un beuratge que emulsiona batut de cacau i rom, amb el toc gurmet si vols de nata muntada. Els alemanys, tant pràctics ells, li van posat un nom molt menys romàntic: 'Tote Tante'. Tieta morta!
5. Llet de pantera. I això ens remet a un combinat repugnat com només pot parir la Legión Española. Llet de pantera! La llegenda diu que va ser el propi Millán Astray –sí, el de 'muera la inteligencia'– qui va demanar al bar Chicote ('meeting point' de l'elit falangista) una beguda fàcil de preparar en circumstàncies complicades. Tant senzill com un got de llet (de cabra?) remenat amb un bon raig de ginebra –de garrafa, res de prèmium– i glaçons. No us en rieu. Com el franquisme, va fer arrels: fa 25 anys a cada tasca del carrer de la Mercè en venien i en vomitaven de sis en sis.
6. Malibú amb pinya. Tothom que begui alcohol ha consumit això en algun moment dels inicis de la seva vida xumadora. Un rom amb extracte de coco i contingut en alcohol similar al vi (usn 18 %) que es mescla amb suc de pinya. El resultat és un d'una dolçor tant embafadora i tant fàcil de beure que, com qui diu, els hi hauria de caure un paquet per a qui el servís per promoure l'alcoholisme entre els menors d'edat.
