[title]
De cop... la brutícia
Sovint ens queixem (amb raó) de l'escassetat de personatges protagonistes potents per a les actrius. D'aquí i d'allà. Que no siguin meres comparses dels homes o simples observadores d'històries centrades en peripècies masculines. Que tinguin una presentació, desenvolupament i nus amb molta teca. Tres pel·lícules que encara estan en cartell han arreglat una mica la situació, creant el miratge que hi ha un equilibri entre els bons rols per a homes i els grans papers principals per a dones. A més, les tres històries tenen un punt en comú: són tres relats de dones de classe alta que descobreixen el Costat Fosc, que s'embruten, que, després de (quasi) tota una vida de comoditats, reben un sotrac. Una d'elles ja ha aparegut diverses vegades per aquestes contrades: és 'Elle', de Paul Verhoeven, amb Isabelle Huppert, de cop, nedant en el fang. I bastant encantada de la vida, tot s'ha de dir.
Compte, uns animals!
També pèl-roja, però dominant l'art contemporani que es fa i es desfà a Nord-amèrica, avorrida fins a dir prou i amb unes banyes recaragolades que foraden el sostre, trobem l'Amy Adams dels 'Animales nocturnos' de Tom Ford. En una situació de tedi com la seva, benvingudes siguin les batzegades. Obrim les portes a la cara perillosa de la vida, els delinqüents de carretera i els relats angoixosos. Més Darth Vader, menys Yoda!
La mamella de la donzella
La tercera i última pel·li que és un regal per a nosaltres, els espectadors, però molt més per a les seves dues actrius és 'La doncella', on la ment malaltissa de Park Chan-wook ens regala un 'El discret encant de la burgesia' en versió noblesa coreana i que no té res de purità.
