[title]
Dues de les grans coreògrafes i intèrprets del nostre país pugen a l'escenari per celebrar el seu canvi de rumb. Que, de fet, és un bon cop de timó.
Dues que en són moltes
Inés Boza va crear Senza Tempo l'any 1991 al costat de Carles Mallol, però la dirigeix ella sola des de fa vuit anys; Marta Carrasco va fundar la companyia que du el seu nom poc després, el 1995. Mai no van treballar juntes, però la seva obra té alguna cosa en comú, un fil invisible que recorre i il·lumina les línies de la seva força, l'escultura del seu cos, el treball plàstic de gran finor, un llenguatge proper a la dansa teatre i l'haver protagonitzat alguns personatges femenins ben singulars: Boza es va col·locar entre la guerra i l'amor a 'La Canción de Margarita' (2006), va crear una 'Ofelia' (2012) que s'ofega un cop i un altre en una peixera i a 'Edén Club' (2016) dirigeix un local on hi van a ballar fantasmes de tots els temps. En el cas de Marta Carrasco, l'hem vista com a Violeta a 'Aiguardent' (1995), Camille Claudel a 'Blanc d'Ombra' (1998) i anomenant-se 'Perra de nadie' (2017).
L'última obra de cadascuna d'elles marca un punt i a part en la seva carrera que no us hauríeu de perdre, i aquests dies en teniu l'oportunitat.
Temps difícils per a l'art
Totes les dones dels espectacles de Marta Carrasco "han patit però continuen i es posicionen", com ella mateixa. Amb 'Perra de nadie' s'estarà un mes consecutiu, fins al 3 de desembre, a La Seca. I a taquilla! "Me la jugo, per mi i per la dansa". És el seu comiat al treball de solos, a partir d'ara vol dirigir.
Per a Inés Boza, anar a taquilla ja no és una opció i tanca la companyia. Continuarà creant per a d'altres i treballarà per inserir la dansa a l'escola. Però teniu l'oportunitat de veure el seu 'Edén Club' a La Caldera el 18 i 19 de novembre, "un espectacle dels que ja no es fan", diu per referir-se a que hi ha cinc músics en directe, ballarins de diferents generacions, vestuari, escenografia...
Celebrem que podem
Al nostre país hi ha molta creativitat, però la creació necessita estructures sòlides i ajuts decidits, i d'això n'hi ha poc. Massa sovint els artistes han d'utilitzar la seva imaginació per "construir ponts on no n'hi ha i fer que surtin ales abans d'estampar-te contra el terra", diu Inés Boza. Aquestes dues dones que avui fan un tomb en la seva trajectòria tenen una aura molt especial i ales llarguíssimes.
Hi ha una frase que diu en un moment de la seva actuació que serveix per entendre que no ens podem acomiadar d'allò que ens ha marcat per dins: "Si tingués el poder de marcar el començament de l'eternitat, seria ara".