[title]
Avui és un dia trist pels amants de la música i la cultura de ball. Fabric, un dels clubs de música electrònica més influents del món, haurà de tancar les portes de manera indefinida després que dos nois de 19 anys perdessin la vida per una sobredosi al club. Però per entendre què ha passat amb fabric cal posar en context la situació i els antecedents. Fabric és a la música electrònica el que la Philarmonie de Berlín és a la música clàssica: un temple; un espai d'una energia i vibracions sense comparació amb cap altre club del món que ha esdevingut un santuari per als amants del house, drum&bass i techno de tot el món.
Antigament era un magatzem de carn victorià, per això la distribució laberíntica del local. Un club amb tres sales de maó, que va néixer l'any 1999 de la mà de Keith Reilly i Cameron Leslie, dissenyat per gaudir de la música electrònica (amb un dels millors sistemes de so del món) i amb l'objectiu de fer que la relació entre els DJs i el públic fos natural i directa. Sense zones VIP ni ampolles de Moet. Només música i ball, per a totes les edats. Una institució que han visitat més de sis milions de persones des de la seva apertura.
Tothom a Londres va a fabric. O hi ha anat alguna vegada. És com si parlem de l'Apolo o el Razzmatazz: un símbol de la música, del ball i del teixit nocturn de la ciutat. Ja sigui drum&bass i jungle els divendres o house i techno els altres dies del cap de setmana, fabric s'ha convertit, per mèrits propis, en el club favorit de DJs com Dj Hype, Carl Cox, Dj Ez, Benji B, Dave Clarke, Dixon i Ricardo Villalobos.
Fins aquí tot bé, però la desgràcia va arribar el passat 11 d'agost amb la mort de dos joves per sobredosi, després d'estar tota la nit ballant a fabric. Un fet que va sacsejar la nit londinenca i va fer que el club tanqués per poder col·laborar amb la policia i esclarir què havia passat. El govern local però tenia altres plans per a fabric. Va posar data per decidir si podria seguir amb l'activitat (6 de setembre), tot acusant-lo de ser poc dur en temes de seguretat sobre consum de drogues. El tancament de fabric suposaria una pèrdua enorme per a la cultura londinenca, tal com ha dit el seu alcalde Sadiq Khan, un dels més importants defensors de fabric. Khan entenia que tancar el club no era la solució per prevenir i controlar el consum de drogues a Anglaterra.
I'm urging #Fabric, the Met & Islington to find an approach that protects clubbers' safety & the future of the club. https://t.co/g9X5bZm02e
— Sadiq Khan (@SadiqKhan) 16 d’agost de 2016
També es va posar en marxa una campanya a Change.org per demanar al govern britànic que no tanqués fabric el 6 de setembre. Però ni les més de 140.000 signatures, ni la pressió de promotors, clients, DJs, l'alcalde, músics i amants de la cultura han fet que el govern d'Islington recapituli en la decisió, que s'ha confirmat aquesta matinada: fabric es queda sense llicència i ha de tancar de manera indefinida.
Fabric will close #FabricReview
— Mixmag (@Mixmag) 7 de setembre de 2016
Un gerro d'aigua freda pel ja maltret teixit de clubs londinencs. "Estic molt decebut pel tancament de fabric. Els clubs emblemàtics de Londres són una part essencial del nostre paisatge cultural", s'ha avançat a dir Sadiq Khan. "Si no fos per fabric, no hauríem tingut la cultura que tenim ara. És on ens hem inspirat i enamorat", ha dit Alan Miller, representant de la NTIA (Nightlife Industries Asociation). Però sembla que no hi ha molt a fer i Londres es queda orfe d'un icona cultural i una font de coneixement musical inigualable. Se segueix castigant i prohibint en comptes d'educar o prevenir. Hi ha coses que no canvien, i a més, diaris com The Independent van més enllà sobre els motius del tancament de l'històric club. #savefabric
