[title]
Ara fa 163 anys, el 25 de juny de 1852, va néixer Antoni Gaudí, l’home que va fer de Barcelona la ciutat modernista per excel·lència. Tothom coneix les seves grans obres, des del Palau Güell, en Nou de la Rambla, a la Casa Batlló i la Pedrera al passeig de Gràcia, el Park Güell, la Sagrada Família... Però la petjada de la seva genialitat es pot resseguir des de les seves primeres feines i contribucions, realitzades com a estudiant d’arquitectura. N’hi ha per a tots els gustos i arreu de la ciutat.
Un dels primers projectes en els que va participar Gaudí, com a ajudant de Josep Fontserè, va ser el Dipòsit de les Aigües, actual biblioteca general de la UPF i un refugi ben preuat pels estudiants. Aquest impressionant edifici de 1880, que originàriament servia per regular el cabal de la cascada del parc de la Ciutadella, té una alçada de 14 metres i segueix un prototip d’origen romà, format per una successió d’arcs paral·lels que es creuen en volta de canó al llarg de 65 metres de profunditat. Gaudí va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport, tot un primer repte.
Una altra d’aquestes primeres feinetes s’amaga al terra de la parròquia de Sant Pacià, a Sant Andreu, i també recull l’herència romana. Es tracta d’un mosaic que recorda els terres de les antigues domus, amb decoració geomètrica i floral.
Des d’allà es podria passar per la plaça Reial, a contemplar els fanals dissenyats per Gaudí en la seva joventut, pujar a la Vila de Gràcia per veure la Casa Vicens, la primera residència que va projectar a la ciutat, seguir cap a Pedralbes, en busca de la font d’Hèrcules, amagada al jardins del Palau Reial... Però qui vulgui realment trobar l’arquitecte i donar-li la mà s’ha d’apropar fins el passeig Manuel Girona. Allà es conserva el portal de la Finca Miralles, l’únic supervivent de l’antiga casa que li va donar nom, un llenç amb forma de drac i pell d’escates que dóna aixopluc a l’estàtua que recorda el geni. Si us apropeu, penseu que sense ell res no hauria estat mai igual.