[title]
Ja n'hi ha prou. Desconec què o qui impulsa les tendències culinàries, el cert és que quan aquestes dèries s'enquisten, poden convertir-se en un dia de la Marmota etern cada cop que trepitges un restaurant. Una de les modes actuals que més em turmenten és l'omnipresent tàrtar de tonyina amb alvocat; el Love of Lesbian de l'hosteleria barcelonina.
Pots amagar-te del tàrtar, però no en podràs fugir. Te'l trobaràs a tots els menús. És un plat omnipresent. Llegeixes la carta d'un japonès i, patapam, tàrtar amb alvocat. Vas a un restaurant hipster i el plat estrella és el tàrtar amb alvocat. Si obres un bar de tapes modernet i no tens tàrtar amb alvocat hi haurà greus disturbis. Endevina quin és el plat estrella d'aquest gastrobar tan cool de Sant Antoni: tàrtar amb alvocat, evidentment.... Tàrtar, tàrtar i més tàrtar...
I sempre igual. Sempre la mateixa rodanxa amb una base verda d'alvocat i una corona de tonyina vermella. Només veure'l ja fa mandra cruspir-se'l. Te l'has fotut tants cops, que aquella combinació de fruita i peix que tant et molava fa 6 anys ara et repugna. La propagació vírica del tàrtar és tan bèstia, que la recepta s'ha desvirtuat en un oceà de mediocritat: tonyines de baixa qualitat color cafè, alvocats oxidats i insípids, tones de salsa de soia per dissimular, fulles d'amanida Florette per decorar l'horror... Aquests és l'atemptat culinari que ara et trobes a la majoria dels restaurants.
Com que s'està extingint la tonyina vermella, proposo que es dediquin els pocs exemplars d'aquesta espècie a coses serioses, com el sushi. De fet, d'ara endavant els excedents de panga que no vol Carrefour es podrien destinar a satisfer la demanda absurda de tàrtars de tonyina. Li poses un tint vermell a aquest bitxo repugnant, el dissimules amb una muntanya de daus d'alvocat, el serveixes a 12 euros el platet i aquí peix i després glòria.