El retratista del metro

"No tenia ganes de fer fotos com les de sempre, així que vaig començar a utilitzar el mòbil. Concretament el meu vell IPhone 4. Et permet posar-te en situacions en les quals és molt més fàcil fer fotos com les que faig. És una eina ideal per a la fotografia documental i social." Pablo D Pastors té 28 anys. En tenia 27 ahir. Va estudiar disseny a Elisava, anys en què es va enganxar a la fotografia i fins i tot va estudiar-la a la Universitat Bauhaus, a Weimar (Alemanya). Fascinat pel treball d'autèntics mestres de la fotografia de carrer i costumista com són Garry Winogrand o Robert Frank, D Pastors va decidir fa pocs mesos agafar el seu mòbil i retratar els usuaris del metro de Barcelona mitjançant un procés de selecció "bastant intuïtiu". Es fixa en les persones que l'envolten i en les històries personals de cada una d'elles per retratar-les. "Crec que tot i la gran quantitat d'eines comunicatives que tenim, vivim en un món cada cop més excloent i egoista, i no ens fixem en el que ens envolta." És per això que va començar a fer fotos de gent al metro de Barcelona i a pujar-les al seu compte d'Instagram. L'objectiu? Compartir imatges, moments i realitats que tots veiem però pocs observem. 

La manera en com D Pastors s'apropa als seus objectes (en aquest cas, persones) fa que les fotografies parlin per elles mateixes. Moments divertits, alguns d'altres angoixants; el seu treball rep la influència directa d'artistes com Daniel Arnold o Jammy Yoon. El diari The New Yorker va fixar-se en la feina d'Arnold l'any passat i va fer un reportatge sobre el fotògraf americà, que acumula més de 100.000 seguidors a Instagram.

"La fotografia documental acabarà sent això: fotos reals sense gairebé editar. A la guerra d'Iraq, les fotos més potents eren les fetes pels mateixos soldats, amb els seus mòbils. Les que mostraven la realitat de manera crua i real, no les dels grans fotògrafs amb càmeres súper potents." És per això que D Pastors es passa moltes hores al dia al metro de Barcelona, caminant d'una punta a l'altre dels vagons fixant-se en els detalls, en els moviments i en persones que li cridin l'atenció per fer-los una foto. Ep, no és cosa gens fàcil com pot semblar a priori. "Tinc molts trucs per fer les fotos. Per exemple, faig veure que parlo pel mòbil i en realitat estic fent fotos sense parar, em poso el telèfon a la butxaca de la camisa de forma que només surti la càmera per poder tirar-la... Cada foto és una aventura!"

 

Fotògrafs com Camilla Cerea o el mateix Daniel Arnold han presentat la seva obra en format físic fent exposicions i llibres, cosa que D Pastors té present fer. "Quan em cansi ho deixaré i començaré un altre projecte, però sí, tinc al cap passar-lo a suport físic. M'agradaria acabar amb un llibre que reculli les millors fotos i llavors tancar aquesta etapa de la meva vida, que va lligada a aquest projecte." De moment no se n'ha cansat i podrem seguir gaudint de les seves fotos. Potser, qui sap, s'acabi convertint en el Daniel Arnold català. En tot cas, estigueu alerta, ja que el proper en ser retratat podria ser qualsevol de nosaltres.