[title]
La programació del Grec 2016 és, segurament, la que té el component de risc més gran de l’última dècada. I això ens emociona. Però potser cal un ‘vocabulari’ bàsic per entrar-hi de debò. Hi ha 140 espectacles!
Avantguarda
Aquest Grec és el del teatre d’avantguarda, sobretot barceloní. Agrupación Señor Serrano, Ernesto Collado, Sonia Gómez, Joan Baixas, loscorderos, Simona Levi... Teatre sense sofàs, d’acció, performàtic i musical. Amb els temes d’avui dia: els sentiments, la immigració, la justícia, la corrupció...
Comiat
Ramon Simó dirigeix aquest juliol el seu últim (probablement) i cinquè Grec i serà el primer en el qual podrem veure un espectacle dirigit per ell. L’obra és de creació, entre ell i Magda Puyo. Es titula Estació Tèrminus i és una reflexió sobre la violència. Simó ha complert la seva promesa: poc Shakespeare i molta contemporaneïtat. Bravo!
Coproducció
El Grec és la màquina que mou les arts escèniques d’aquest país. Enguany ha coproduït amb Focus, Bitò Produccions, Fira Tàrrega, TNT... Però també amb teatres i festivals francesos, alemanys, belgues, canadencs i equatorians. Això el fa gran.
Hibridació
Hi ha molts espectacles del Grec que no són ni dansa, ni teatre, ni circ. Són híbrids que fan servir diferents llenguatges, com Return to absence, Hazte banquero, Oficina per a una vida postidèntica, F.R.A.U., Birdie i 'Aneckxander', entre molts d’altres. Això és el que s’està fent arreu del món.
Llatinoamericà
La presència de l’argentí Mario Pensotti, amb Cuando vuelva a casa voy a ser otro, i dels xilens Teatrocinema, amb Historia de amor i La contadora de películas, ens obre la porta a un continent que està donant molta volada al teatre i està transformant l’art d’explicar històries. Hi ha vida més enllà de Daniel Veronese.
Polític
Fa anys que el festival no amaga el cap sota l’ala quan es tracta de parlar del món d’avui. Parla de política i no té por de fer-ho. Per això podrem veure Lehman Trilogy, Esplendor, El preu, MDLSX, 'Farsa' o El bon pare. Molt d’esquerres? Doncs, sí.
Recuperació
Simó ha decidit recuperar peces ja estrenades que potser han tingut curta volada o, simplement, que li van bé en el seu disseny del Grec. Tenim, per exemple, Conillet, Neus Català. Un cel de plom, L’empestat, 'Port Arthur' i '+45'.
Van Hove
El director Ivo van Hove i el seu Toneelgroep Amsterdam s’han convertit en la imatge del Grec de Simó. Faran enguany La força oculta (foto), després d’haver-nos meravellat amb les 'Tragèdies romanes', 'The fountainhead' i 'La veu humana'. Mai no li agrairem prou a Simó haver-nos-el portat!