[title]
No ho havia fet mai, fins que ho vaig fer: encarar-me a un pixador de carrer. Va ser dissabte passat, a les set de la tarda. Suposo que ho vaig fer per la impunitat i la despreocupació total amb què l'energumen s'espolsava la titola, a la vista de tots, després de marcar el seu territori en la reixa d'un local comercial tancat, entre el bar de la cantonada i la parada del bus. Eren les set de la tarda, a un carrer de la Rambla de Poblenou (una zona de pas molt transitada per nens) i la desferra incívica no havia fet ni l'esforç de buscar l'amagatall d'un solar o un carreró poc concorregut.
La meva frase, literal, va ser: «c****, ¿què et sembla si et segueixo fins la porta de la teva habitació i m'hi pixo?». La reacció del paio, amb pinta d'amic de Neymar (crec que era un turista), va ser d'incredulitat total. ¿Es que es tuyo? Es que no hay sitios para mear. ¿Y que vas a hacer? Doncs trucar a l'Urbana davant seu, mentre ell esperava el bus amb els seus congèneres.
L'acció va ser purament simbòlica. Quan va pujar al transport, vaig posar un peu a la plataforma i em vaig adreçar al conductor així: «Sisplau, vigili que aquest tros de porc piqui el bitllet! Perquè de moment ja s'ha pixat a la parada». Excessiu? Potser sí, però alguna cosa em diu que aquest any tindrem rècord de pujada de temperatures i de pixades incíviques (siguin de turistes o locals). En tot cas, jo em vaig quedar d'allò més descansat. Proposo que aquest mètode, l'esbroncada kamikaze, sigui un codi de comportament estàndard davant el pixador incívic (sempre que no posi en perill la vostra integritat física, esclar). Almenys els podeu causar uns minuts poc comfortables, i potser la propera vegada ell i la seva titola s'ho repensaran.